Direcció de Projecte: Del Triangle a la Piràmide

En el darrer número del butlleti d'AllPM.com hi ha publicat un interessantíssim article sota el títol "The importance of Interpersonal Skills in Project Management: The Four Triads of Project Management", escrit per Deb Filler i Jeff Harris i que jo he retitulat "Direcció de Projecte: Del Triangle a la Piràmide".
El podeu consultar a la següent adreça: http://allpm.com/print.php?sid=1409

Em permeto d'avançar-vos un resum del mateix.
Històricament, sempre s'ha considerat que el focus del Cap de Projecte està en la gestió i balanceig del pressupost, la planificació i els recursos. El que sempre s'ha representat com un triangle.

Tot i així, tot i ser molt cursos en la gestió d'aquests aspectes, els autors destaquen que una gran quantitat de projectes "fallen", i per tant no compleixen alguns dels aspectes relacionats o no compleixen les expectatives,...

I proposen que cal anar mes enllà, cal convertir el triangle en una piràmide i introduint uns nous elements en el perfil del Director de Projectes, el que també coneixem con intel·ligència emocional.

D'aquesta manera caldria considerar 4 tríades (les quatre cares de la piràmide):

• Technical skills: La nostra capacitat de gestionar la planificació, el pressupost i els recursos.
• Soft skill: La nostra capacitat de gestionar les relacions, expectatives i la comunicació.
• Compromís personal: Com autogestionem l'actitud, l'"accountability" i l'alineació.
• Valors: Com autogestionem la qualitat, la integritat i el orientació al client.

Disculpeu que no hagi traduït alguna paraula de l'anglès, però no li trobo la traducció.
(Per accountability hem de considerar "fer el que hem compromès i acceptar les responsabilitats del que hem fet".)

Fixem-nos que estem afegint una vessant sovint oblidada en la gestió de projecte: la vessant humana i les interrelacions personals.

Atenent a aquestes 12 variables, balancejant la nostra atenció a cadascuna d'elles en funció del moment i situació del projecte, però sense oblidar-ne cap, augmentarem moltíssim les probabilitats d'èxit del nostre projecte.

Biblografía "Dirección Equipos de Trabajo"

El motivo de crear y mantener este weblog (www.ekips.net) va más allá del interés en publicar reflexiones y notas personales acerca de la “Dirección de Proyectos y Equipos de Trabajo”.

Pretendo además compartir recursos y referencias para favorecer el intercambio y acceso a informaciones que nos puedan ser de ayuda en nuestro trabajo diario ya sea trabajando y formando parte de un equipo o un proyecto o dirigiéndolos.

Existe mucha bibliografía alrededor de la dirección de equipos de trabajo.
Quisiera enumerar algunos de los libros que suelo usar como referencia en mis actuaciones diarias, sin ánimo de querer obviar otros que seguro son tan interesantes o más que éstos.
Simplemente, me refiero a los que yo he consultado.

Debo reconocer que también me mueve otro interés personal pàra publicar estas referencias.
A menudo, en las cursos y seminarios que imparto, bien sea en la Universidad, en empresas o en programas de formación de la Junior Chamber, los participantes requieren de disponer de bibliografía para complementar los conceptos trabajados en clase.

La publicación de esta lista, facilitará, de seguro, la difusión de esta bibliografía:

• “¡Haga de su equipo un ganador!”. David Dee. FC Editorial. 145 pág.
• “Dirigir personas en tiempos de cambio”. Juan Luís Urcola Tellería. ESIC. 343 pág.
• “Los 10 mandamientos para la dirección de personal”. Shimon L. Dolan – Irene Martín. Gestión 2000. 374 pág.
• “¿Cómo recompensar eficazmente a un equipo de trabajo?”. Glenn Parker – Jerry Mc Adams – David Zielinsky. Díaz de Santos. 212 pag.
• “Cómo manejar los conflictos en el trabajo”. Jim Murphy. FC Editorial. 127 pag.
• “Gestión de personals en la nueva economía”. Andrés Mínguez Vela. ESIC. 166 pag.
• “La verdad sobre la dirección de personal”. Stephen P. Robbins. Gestion 2000. 196 pag.
• “Gobierno de personas en la empresa”. Pablo Ferreiro – Manuel Alcazar. Ariel Empresa. 309 pag.
• “Máster de Recursos Humanos”. Mark Thomas. Deusto. 178 pag.
• “Dirija el mejor equipo de trabajo”. Lawrence Holpp. Mac Graw Hill. 228 pag.

Finalmente, seguro que en la mayoría de nosotros quedará una pregunta en nuestra mente.
¿cómo conseguimos leernos todo este material?
Sinceramente, es imposible.

Mi recomendación va en dos sentidos:

• Por una parte, tenemos que priorizar el tiempo y elegir dos o tres (a partir de la sinopsis y el índice) y leerlos con detalle.
• Y por otra parte, existe una gran variedad de oferta en el mercado de acceso a resúmenes de libros “empresariales”.A modo de ejemplo, de todos los libros mencionados en esta nota, tengo el resumen de ellos, excepto del último, que me leí con detalle.

Skype. La tecnología como apoyo a la comunicación virtual

Uno de los factores claves para el óptimo funcionamiento de un equipo, como ya se ha comentado en varias ocasiones, es conseguir una fluida comunicación entre todos los miembros.
Esta comunicación fluida se puede ver obstaculizada cuando trabajamos con equipos distribuidos físicamente.
Para estos casos, existen en el mercado varias aplicaciones tecnológicas, que facilitan no sólo el intercambio de mensajes (correo electrónico) sinó también la mensajería instantanea, la voz sobre IP e incluso la compartición y trabajo sobre aplicaciones y ficheros, a la vez, por más de un usuario, separados físicamente.
Una de las aplicaciones que está teniendo cada vez más adeptos, es Skype.
Aprovecho para remitiros a un artículo de la Universidad de Pennsylvania (Knowledge Warthon) acerca del mismo.

http://knowledge.wharton.upenn.edu/article/1258.cfm

Sólo a título de introducción, incluyo una descripció que hacen del producto:

It's a software application that allows people to talk and instant message for free using PC-to-PC connections. Users -- identified through names instead of numbers -- talk through a headset and microphone attached to their computers (although the connections require someone else to have Skype).

La Comunicació No Verbal

En el darrer número de la revista del Banc de Sabadell, hi ha un interessant article del Sebastià Serrano (veure foto adjunta) sobre “La Comunicació no Verbal”.
Tothom coincideix a destacar que un aspecte clau en el treball en l’equip i la direcció de persones és la comunicació.
També ho és en les organitzacions i en tots els projectes que es duen a terme en aquesta.

Qualsevol interacció entre dues o mes persones implica la comunicació.
Fins i tot quan no “diem res” ens estem comunicant.

I segurament que sempre hem sentit a parlar sobre “La comunicació no verbal” i el “llenguatge del cos”.
I tots hem pogut comprovar aquella sentència que diu que si la comunicació verbal es contradiu amb la no verbal, instintivament, ens quedem amb el missatge del cos, oi?

En aquest escrit només pretenc destacar alguns dels elements i notes de l’article del Sebastià Serrano per tal de compartir-lo amb els lectors d’aquest bloc.
D’entrada un fet diríem anecdòtic.
El terme “Comunicació No Verbal” va ser encunyat el 1956 per un psiquiatre, Jürgen Ruesch, i un fotògraf, Weldon Kees.

Tal i com comenta en Serrano en l’article, “la major part d’informació sobre l’entorn de qualsevol situació comunicativa ens arriba per via no verbal” i afegeix “molts dels afers, petits o grans, els negociem de manera força no verbal”.

Quan utilitzem un o altre tipus de comunicació?
De fet, difícilment hi ha només una comunicació verbal o no verbal, sinó que solem utilitzar les dues per expressar-nos.
Ara bé, i atenent a les explicacions del Sebastià Serrano, es pot destacar el següent:

• El llenguatge verbal s’utilitza per “informar sobre la realitat exterior, sobre el que passa a for, sobre fets mes o menys objectius capaços de ser descrits”
• En canvi, el llenguatge no verbal és emprat per "presentar la nostra identitat personal, l’estat d’ànim, els desigs, les emocions, la motivació o l’estat de la nostra relació".

I és per aquest motiu, bàsicament, que quan ens trobem en una situació en que hi ha una contradicció entre el que diem verbalment i el que transmetem “no verbalment”, ens acostumem a fiar la percepció no verbal.

Tal i com diu en Serrano és quan emprem la mentida, l’engany o la dissimulació.
En aquests casos, “l’expressió verbal que conté la informació dispara un estat emotiu que sí pot deixar les seves traces”.
Segons el que diem podem sentir por, vergonya, culpa, ràbia o menyspreu, “i és aquesta emoció la causant de l’expressió no verbal que aparenta contradir el discurs”.

Aquesta reflexió ens ha de portar a un element que cal que tinguem en compte quan hem de dirigir un equip de treball o un projecte, la integritat personal i l’honestedat.

Només si actuem segons els nostres principis i de manera íntegra, comunicarem de veritat i el nostre equip i els nostres col·laboradors ho notaran i ho sabran apreciar.