2011/05/28

Dividiu-vos i sereu vençuts

Tot coneixem aquella màxima de “Divideix i venceràs” (originària de Juli Cèsar – “l’enemic dividit és vençut” i popularitzada per Maquiavelo a la seva obra “El príncep”).

Ara fa ja una setmana de les eleccions del 22-M on vam poder assistir als resultats d’aquesta dita, però en clau d’autoaplicació.

A les eleccions municipals del 2007, esquerra (www.esquerra.cat) va obtenir un total de 1.591 regidors i 347.601 vots.

A les eleccions de la setmana passada, esquerra va obtenir un total de 1.384 regidors amb un total de 257.564 vots.

La primera anàlisi ens portaria a afirmar que “l’independentisme” va perdre 207 regidors i 90.037 vots.

De fet, si atenem als resultats totals (consultant les fonts de la Generalitat) la lectura és força diferent:

  • esquerra (juntament amb reagrupament, en varis municipis) va obtenir 1.384 regidors i 257.564 vots
  • les c.u.p va obtenir 101 regidors i 62.111 vots
  • si va obtenir 48 regidors i 31.905 vots
  • i finalment, reagrupament va aconseguir, conjuntament amb altres opcions, un total de 5 regidors i  1.073 vots

La primera reflexió hauria de ser, per tant, que l’independentisme va obtenir, a les passades eleccions un total de 1.538 regidors i 352.653.

Així doncs, l’independentisme no va perdre vots però sí representació.

Però, el que és pitjor, els resultats haurien pogut ser molt millors si no ens haguéssim divit. Com ja sabem, cal treure un mínim del 5% a cada municipi per a poder optar a tenir representació.

En aquest cas, podríem afirmar que l’ordre dels factors sí que altera el resultat. La suma de dos resultats que no arriben al 5% per separat (però sí sumats), representa la pèrdua de tots els vots o l’obtenció de representació municipal. I això va passar en molts municipis.

La reflexió que ens hauríem de fer és per què. Per què aquestes ànsies de diferenciar-se, quan l’objectiu és el mateix? Valia la pena no voler anar junts, tot i sabent que la divisió acabaria perjudicant-nos?

No intento ‘culpabilitzar’ ningú, però voldria remarcar l’actitud ‘negativa’ en aquest sentit de SI. Coneixem molts casos en què tot i haver l’opció d’haver pogut fer candidatures d’unió amb esquerra + reagrupament i si, aquests últims van optar per anar sols. I el resultat ja el sabem.

Segurament, esquerra hi té molta responsabilitat, tenint en compte que molts dels impulsors de reagrupament i si són exmilitants d’esquerra desencantats amb la línia impulsada per ERC.

Crec que els nostres dirigents i quadres nacionals han pres bona nota d’aquest missatge i ho hauríem de notar al Congrès de Tardor d’esquerra. Esperem.

Ara bé, i la resta de formación polítiques independentistes? Han pres nota?

O seguirem autodividint-nos i deixant que ens vencin?

No hay comentarios: