El programa iDigital (Generalitat de Catalunya)

Primera activitat de la comunitat EADA Alumni 'Business & Technology' (BnT) d'aquest any 2013, de l’escola de negocis (www.eada.edu), i de la que formo part, tant per la meva vessant com a professor sènior associat del Dept. d’Operacions i Sistemes d’Informació, com també, en qualitat d’antic alumne de l’escola.

Va ser aquest dijous passat, 24 de gener, i, per a l'ocasió, vam comptar amb la presència del Sr Carles Flamerich, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya (link), qui, juntament amb el Sr Daniel Marco, Director del Programa iDigital (programa ), ens van presentar el pla estratègic de Desenvolupament de la Societat Digital del Govern, per als propers anys.

L'acte es va organitzar en format d'esmorzar-networking, el que va afavorir la interacció i participació dels diferents assistents al mateix, i va ser introduït i moderat per un servidor.

En paraules del Sr Flamerich, "el programa iDigital pretèn convertir Catalunya en un pol (hub) d'innovació de la societat digital", convertint-se en una de les línies estratègiques de país i basat en les 5 i s: internacionalització, innovació, inversió, inclusió i infraestructures.

Per aconseguir-ho, el programa, tal com ens va detallar el Daniel Marco, "gira al voltant de quatre eixos (empresa, clúster TIC, ciutadania i administració) i es desplega a partir de 17 projectes tractor com ara la 'facturació electrònica', 'l’ecommerce', 'l’eTurisme' o 'les xarxes socials ciutadanes' o 'la eocupabilitat' ".

El programa està alineat amb l'agenda europea digital 2020 (agenda) i persegueix l'objectiu que Catalunya passi del TOP 20 al TOP 10 de les euroregions europees en aquesta àrea, sobre les 269 analitzades.

Comparteuxi la informació del programa i que va ser la base de la presentació del Daniel: http://www.slideshare.net/rcosta/presentacio-agenda-digital-catalunya-2020

Presentacio agenda digital catalunya 2020 from Ramon Costa i Pujol

Sobre l’efectivitat de l’administració pública

Es parla sovint sobre la burocràcia de l’administració pública, la seva poca eficiència i els acudits sobre els funcionaris es compten a milers.

Però, què hi ha del cert?

En un article publicat a “La Vanguardia”, el passat dilluns, 15 de novembre, amb el títol “Temps de reformes en el sector públic” s’hi feia referència.

L’autor feia esment, sobretot, al ‘paradigma burocràtic’ imposat pel règim franquista, “…amb uns patrons més adequats per a la gestió de tributs, la concessió de llicències o el manteniment de l’ordre públic que per a la provisió massiva de bens i serveis….”.

També es proposa, en l’article, la necessitat de superar el déficit de 'management’, ja que una ampli sector de la franja de l’alta direcció està ‘colonitzada’, en paraules de l’autor, pels partits i ocupada per perfils d’operador públic i que haurien de reservar-se, en canvi, com en altres països, a una direcció pública profesional.

I finalment, volia destacar també la proposta que fa sobre la necessitat d’introduïr la gestió per resultats i altres incentius a l’eficiència, la millora de la transparència, per exemple.

I volia acabar aquest post, fent una referència a l’indicador agregat d’efectivitat de l’Administració del Banc Mundial.

Aquest indicador mesura percepcions com per exemple:

• la qualitat dels serveis públics
• la qualitat de la funció pública i el seu grau d’indepedència de les pressions polítiques
• la qualitat de la formulació i implementació de les polítiques
• i la credibilitat del compromís del govern amb aquestes polítiques.

Doncs bé, si comparéssim l’efectivitat del país amb la seva renda per càpita, resulta que Espanya està per darrera de Suècia, Holanda, Regne Unit, Alemania, Irlanda, França, Portugal i només supera a Grècia i Itàlia.

No anem bé, és obvi.

De fet, només cal tenir en compte un altre indicador:

Els empleats públics espanyols treballen 300 hores anuals menys, en promig, que a Alemania i el Regne Unit.