Mostrando entradas con la etiqueta PhD. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta PhD. Mostrar todas las entradas

2011/01/03

Characterization of Digital Economy (Information Society)

How do we can define the digital economy (or information society)?

Looking for material for my PhD thesis, I found a very interesting reference from Tapscott D. (“Growing Up Digital. The Rise of the Net Generation” – McGraw-Hill, 1998) who singles out the twelve themes of the digital economy:

  • Orientation to knowledge, so that the new society is actually a society of knowledge
  • Digitization, the new society is a digital society
  • Virtualization, physical things can become virtual things, from virtual ballot boxes to virtual jobs, the “Message Maestro” business center, corporations, mininet companies, government bodies, offices, shops, populations, or beer
  • Molecularization, the concept of “mass” is replaced by the concept of “molecularized”
  • Internet work, the new society is operating through cluster networks
  • Disintermediation, between consumers and producers
  • Convergence, computing, communications, and content industries are converging to become the leading economic sector
  • Innovative nature, thriving creativity
  • “Presumption”, via customization combining production and consumption
  • Immediacy, this becomes a key factor, timeliness is everything for businesses and success
  • Globalization, the economy of the new society has a global scale
  • Dissonance, discordance issues are rising due to unprecedented social conflicts

Of course you can find several more definitions of Information Society (I invite you to review “The nature of the modern Information Society”, a work of A.D. Elyakov) but I considered that proposed by Tapscott was interesting.

I hope you will agree.

2010/01/06

Wikis and blogs in project management (by Tim Duckett)

(Publicat al meu blog professional el 3 de gener de 2010)

Looking for material for my phd research about the “use of web 2.0 tools in project management”, I’ve found two very interesting and specific posts in the Tim Duckett’s blog (www.adoptioncurve.net), covering the use of wikis and blogs for project management:

“Four ways to use wikis for project management” (http://www.adoptioncurve.net/archives/2005/01/four_ways_to_use_wikis_fo.php):

  • Planning meeting agendas
  • Real-time minute taking
  • Brainstorming presentations
  • Keep documents up-to-date

“Ten ways to use blogs for managing projects” (http://www.adoptioncurve.net/archives/2005/01/10_ways_to_use_blogs_for_.php)

  • Communicating with project stakeholders
  • Replacing paper
  • Building issue logs
  • Capturing information snippets
  • Publicising the project progress
  • Reducing email overload
  • Circulation screenshots
  • Keeping team members up-to-date
  • Provide an automatic audit trail

Tim proposes, in a third post,(http://www.adoptioncurve.net/archives/2005/02/using-weblogs-to-manage-project-change.php) how to use blogs to manage project change.

I’m sure they will be of your interest.

2008/12/28

Les eines col·laboratives mes adequades per als nostres equips de treball

Sota un títol semblant, he tingut ocasió de llegir un article de divulgació científica (dels que m’estic llegint per al meu doctorat) en el que els autors plantegen, d’una banda, les preguntes a respondre a l’hora de triar quines són les eines més adequades per al nostre equip de projectes i a continuació fan un repàs d’aquestes.


L’article es basa, sobretot, en un llibre Managing Virtual Teams: Getting the Most From Wikis, Blogs, and Other Collaborative Tools, i com us deia, presenten una classificació d’aquestes eines i donen exemples d’aplicacions disponibles i comenten algunes de les seves característiques.


En alguns casos, més difícil de traduïr de langlès al català alguna expressió, amb el risc de què sigui pitjor el remei que la malaltia, per la qual cosa, he optat per deixar la versió anglesa.


  • Collaborative Software Suites. També anomenat ‘Groupware’. Aquestes eines inclouen funcionalitats que també es troben en altres categories, com correu electrònic o xats. Algunes aplicacions anomenades en l’article són Microsoft SahrePoint, Plone, TikiWiki, Kavi,…
  • Eines de Comunicació. Dins d’aquesta categoria hi trobem eines de reunions, que proporcionen maneres de comunicació en temps real amb altres membre de l’equip, ja sigui per escriptura i/o veu i video, algunes inclouen ‘chat rooms’ o pissarres; eines de xat (ja sigui a través d’aplicacions client o a través de web) com per exemple, MSN Messenger, AIM, Yahoo, Skype, Trillian, Xchat, ICQ, Jabber, GAIM, WebEx, GoToMeeting, iVisit, Packard Virtual Meeting Room. Moltes d’aquestes eines permeten fer reunions online, conferències, formació,…
  • Information Broadcasting. Aplicacions que ens permeten distribuir informació cap als membres de l’equip: blocs (Blogger, TypePad, Blogware, WordPress, Movable Type, B2Evolution,…), podcasts (Audacity) i vodcasts, presentacions i Webinars
  • Information Sharing. Permeten compartir informació com calendaris, fitxers, fòrums, butlletins, aplicacions, continguts gestió de ‘workflows’,…
  • Information Gathering. Enquestes, Gestió i planificació de projectes, feedback, seguiment del temps,..
  • Wikis
  • Push Tecnoloogies. Dins d’aquesta classificació s’engloben totes aquelles eines que serveixen per obtenir informació de manera ‘desasistida’ com email, faxos, correus de veu, newsletters i feeds RSS. En aquest darrer cas, necessitem treballar amb algun agregador o lector RSS i haver-lo configurat.

En definitiva, tenim a la nostra disposició un conjunt ampli i variat d’eines de comunicació i suport al treball en equip quan plantegem les comunicacions en el nostre projecte. Només cal que avaluem quines necessitem i per a què.



2008/10/04

La Tesi Doctoral

Ara fa mes d'un any i mig que em vaig decidir a iniciar un nou projecte, fer la Tesi Doctoral.

De fet, era un projecte que portava al cap des de feia molt anys, però per mil raons diferents no em decidia a iniciar-lo.
I ho vaig fer ara fa 3 semestres: el Doctorat en Administració i Direcció d'Empreses a la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya) dins del Departament d'Organització i Empresa.

Durant aquests tres primers semestres, curs 2006-07 i curs 2007-08, he cursat diferents assignatures del que es coneix com la Fase de Docència (Models d'Investigació Comercial, Noves Tendències en Disseny Organitzatiu, El Capital Humà i l'Empresa, Màrqueting, Tecnologia i Noves Tendències i Metodologia i Tècniques d'Investigació). Els darrers 5 crèdits els vaig convalidar amb el títol del PDG d'EADA.

Un cop obtingut el "Certificat de Docència", començava la part mes desconeguda, la Fase de Recerca: els treballs de recerca tutelats i el projecte de tesi.

Segurament que tots els doctorands quan arribem a aquest punt tenim mes incògnites i preguntes que respostes: què haig de fer ara, sobre quin tema faig la recerca, com trobo un director per dirigir-la, com, quan,...

Per sort, durant l'estiu vaig trobar, en una llibreria d'Igualada un llibre molt interessant, "La Tesis Doctoral. Un manual para estudiantes y sus directores" d'Estelle M. Phillips i Derek S. Pugh, publicat per Profit, i que ha estat revisat i adpatat per Oriol Amat i Patricia Crespo.

Us el recomano a tots aquells que estigueu en aquest procés d'obtenir el doctorat.
És molt amè, didàctic i útil.

Cobreix aspectes com:
  • Com convertir-se en un estudiant de recerca
  • Com introduir-se en el sistema
  • La naturalesa del doctorat
  • Com fer recerca
  • La forma d'una tesi doctoral
  • El procés del doctorat
  • La defensa de la tesi
  • ...

Et dóna una visió global de tot el procés i aportar uns consells molt pràctics de com afrontar cadascuna de les etapes.

A mes, el capítol 9, "Cóm sobreviure en un entorn acadèmic...", planteja les situacions en què es troben molts doctorands pertanyents a minories com per exemple els estudiants a temps parcial (jo en sóc un exemple).

També aporta guies per al director i per a les institucions acadèmiques.

No voldria destacar cap de les recomenacions o bones pràctiques proposades, per que entenc que cadascú en treurà el profit en funció de la seva situació o casuística, però en tot cas, és una molt bona inversió la seva compra.

En aquests moments, i gràcies, sobretot, als meus directors de projecte de recerca, el Josep M. Sallan i el Vicenç Fernández, de l'ETSEIAT (Terrassa), ja estic donant els primers passos en aquesta segona fase.

Queda moltíssima feina per fer, però ara ja tinc un camí marcat.