Bones festes de nadal (desembre 2017)...

Bona entrada d'any nou 2017

4 anys donant #CanyaAlCancer... Gràcies a tots

(Post publicat al blog www.canyaalcancer.net el 11/10/2016)

Avui fa quatre anys justos, el dijous, 11 d'octubre de 2012, a les 6 de la tarda, recollia el diagnòstic de la darrera prova exploratòria  d'un bony que tenia cap al darrera de la mandíbula. 

El text era prou aclaridor: "Resultado positivo en células malignas. Compatible con carcinoma". 

O sigui, càncer. 

Al cap de pocs dies entrava al quiròfan (dues vegades), iniciava el tractament de radioteràpia i quimioteràpia i posteriorment, començava els controls periòdics. 

Al cap de 6 dies de recollir el diagnòstic decidia fotre-li #CanyaAlCancer i engegava la "socialització" de la meva lluita contra el càncer a través de les xarxes socials: Facebook, Twitter, Instagram i Spotify, principalment. 

I des de l'hospital, convalescent de la primera operació, creava aquest bloc. 

Un bloc que naixia amb l'objectiu de fer difusió de la lluita contra la malaltia a partir de la meva experiència i la de molts altres. I ho feia des d'una òptica de realisme.  

Durant tres anys, he anat explicant les meves proves, sensacions,..., però també la de molts altres, alguns dels quals ja no ens acompanyen (Xavier, Santi, Martin, Gloria...). Alguns d'ells amics i companys. D'altres, desconeguts amb els que m'unia  una lluita comuna: Tito, Alba, Tatiana, Sergi,... 

Ara fa quinze dies vaig tornar a tenir ITV. 

Tot segueix bé. 

Hi tornarem d'aquí a sis mesos. 

Fa quasi un any que no publico res en aquest bloc.  

Sí que mantinc la pàgina al Facebook i el compte de Twitter de CanyaAlCancer. 

I fa uns dies, vaig decidir que avui, 11/10/2016, just quatre anys després deixaria el bloc en "pausa". 

No el tanco. 

Vull que segueixi viu, però tampoc tinc elements nous per compartir-hi, més enllà del que ja faig a les xarxes socials. 

Confio  no haver-lo de reemprendre.  

Seria un mal senyal, segurament, però si calgués... 

I voldria que les darreres paraules que hi escric siguin d'agraïment. 

Em deixaré amics. Demano disculpes, d'entrada. 

Gràcies, Mina, Isidre, Albert, Josep Antoni, Maria, Manel, Toni, Elisa, M. Josep, Lluïsa, Abel, Laura, Lluís, Marta, Marc, Eva, Jordi, Josep, Xavier, Sergi, Xenia, Joan, Pep, Cristina, Elba, David... 

Gràcies  a tot l'equip de l'hospital Quiron  i de l'hospital d'Igualada. 

Gràcies a tots els que seguiu la pàgina al Facebook, el compte del Twitter, els que em vau proposar cançons, als que em vau trucar... 

Gràcies a tots 

I #CanyaAlCancer

Per un 2016 ple d'il.lusions...

... per un 2014 ple d'il·lusions...

Un sol desig per al 2012… (Amnistia Internacional)

Ara fa uns mesos, em vaig afiliar a Amnistia Internacional (www.amnesty.org, www.amnistiacatalunya.org).

És una de les organitzacions-associacions que sempre m’ha semblat que fan una tasca important i sensible: denunciar la violació dels drets humans arreu del món.

Per suposat, no vull menystenir d’altres associacions com puguin ser Greenpeace, Intermón-Oxfam, Creu Roja,…. Però reconec que sempre he tingut una simpatia per Amnistia Internacional.

L’any 2000 ja vaig organitzar, a Igualada, una presentació de l’entitat, enmarcada dins els progames de la Jove Cambra d’Igualada, de la que he estat membre fins al 2011 (ja no ho sóc per edat, a l’haver complert els 41).

I em va semblar que els diners de la quota anual de Jove Cambra anirian molt ben destinats si els “dedicava” a Amnistia.

I, certament, és una llàstima que entitats com aquesta hagin d’existir. Ja  m’enteneu, oi?

No volia acabar l’any sense fer un darrer post en el meu blog, per a parlar d’Amnistia Internacional.

Permeteu-me que ho faci reproduint un text de la pròpia associació:

“Mentre llegeixes aquestes línies, en molts països hi ha persones que estan sent brutalment torturades i silenciades per expressar idees diferents, nens i nenes soldat enviats a morir i matar, dones totalment desprotegides contra la violència sexual.

Milions de persones a tot el món són víctimes de discriminació, se les empresona, se les tortura i se les mata. Es veuen privades d’aigua i aliments, atenció sanitària, educació, treball o habitatge.

Els governs, les grans empreses, els grups armats i, inclús a vegades els seus propis familiars, priven a aquestes persones de la seva diginitat humana. Unes vegades es tracta de cadenes visibles i evidents; altres, són secretes i insidioses.

Amnistia Internacional (AI) és el moviment mundial que treballa per alliberar a les persones d’aquestes injustícies.

AI està format per més de 2,2 milions de persones, de diverses cultures i orígens, de més de 150 països i territoris, a més de 4.000 grups locals integrats per voluntaris i voluntàries.

Investigació, denúncia i acció són els motors que l’impulsen. Imparcialitat i independència són les senyes d’identitat. AI és una organització que ha optat per no acceptar subvencions de governs ni donacions de partits polítics,i es finança gràcies a la generositat d’aquelles persones que contribueixen en tot el món amb les seves quotes d’afiliació i les seves donacions”

Per acabar, si hagués de demanar un sol desig per al 2012, ho tindria clar: ‘que Amnistia Internacional no hagués d’existir’.

Mentrestant, el que podem fer és donar-li suport i ajudar a difondre el seu missatge.

Bon any nou 2012!

Per un nou any 2012 farcit de noves il·lusions

Lipdub igualadí per la Marató

Ara fa uns dies i, per casualitat, tornant de la piscina amb l’Arnau, vam passar per davant del Parc de l’Estació Vella i no hi havia els “gegants”,… i vam parar a veure’ls.

Resulta que estaven gravant un lipdub, promogut a Igualada, amb la col·laboració de La Kaserna i de suport a la Marató de TV3 que es celebra durant el dia d’avui.

I ens hi vam quedar i... vam contribuir a ser dos mes en el mateix.

No us dic on som. Costa de trobar tot i que ens veiem a les parts finals…

… per què el que importa és la iniciativa del lipdub, la iniciativa de la Marató (en el seu 20è aniversari) i que un cop mes, el nostre país, Catalunuya, demostra el seu alt nivell de solidaritat.

Ah! I aquí teniu el video

 

Reflexions ‘personals’ (i preguntes) sobre la vaga d’avui (29-S)

Abans que res, i per desfer malentesos i/o males interpretacions, tres puntualitzacions:

1. No estic a favor de la vaga que s’ha convocat aquest dimecres.
2. De cap manera, això significa que estigui a favor del govern espanyol. Crec que ho han fet (i ho estan fent) tan malament com poden. Però el pitjor és que l’oposició no està aportant cap via constructiva ni fa cap proposta que ens indiqui que tenen alternatives millors.
3. I finalment, el dret a la vaga és constitucional i per tant, s’ha de respectar. Però també s’ha de respectar el dret al treball.

Dit això,volia aprofitar aquest post per a compartir un conjunt de reflexions, que són sobretot, preguntes que em faig:

Podria no dir res.
Quedar-me per a mi les opinions i reflexions i segurament, que viuria millor.
Però també crec que en el moment en què estem, s’han de dir les coses clares i generar el debat:

• Jo he treballat amb ‘normalitat’.
  Fent teletreball, a casa, cosa que faig de tant en tant, normalment.
• El meu entorn professional (clients, partners, companys,…) han treballat amb ‘nomalitat’. I ho demostra que he tingut el mateix nombre de correus electrònics i trucades que la resta de dies. I amb qui m’he comunicat, també m’ha respost.
• L’única cosa que no he fet, és la classe a la universitat (aquest semestre les tinc els dimecres, de 8:00 a 11:00). I no l’he fet per dues raons. No tenia clar que les aules fossin obertes i els alumnes, en acabar, no tenien transport públic per tornar a casa.
• Per què s’ha d’immobilitzar el transport públic? Així garantim que paral·litzem l’activitat, no? Això no és coacció?
• I parlant de coacció, per què els piquets informatius acaben ‘coaccionant’ als que volen treballar, tallant carrers, impedint entrar als treballadors a la fàbrica,…? Això són piquets ‘informatius’ pacífics?
• Per què algú ha posat ‘silicona’ a diferents establiments i oficines a molts llocs, entre d’altres a l’Avgda. Barcelona, d’Igualada?
• Per què sempre han d’aparèixer els antisistemes i aprofitar l’avinentesa per a cremar cotxes, per exemple?
• Per què calia empastifar els aparadors?
• Aquesta tarda, l’activitat comercial a Igualada era la d’un dia normal, pel que he pogut veure. Però per què els piquets han de ‘forçar’ a que els comerciants/botiguers tanquin? On és el dret de poder treballar?

Permeteu-me, també, unes reflexions al voltant dels sindicats i polítics

• Si avui era dia de vaga i, per tant, de no treball, els assalariats dels sindicats (treballadors) no haurien hagut de fer vaga i per tant, no treballar?
• I aquests assalariats/treballadors deixaran de cobrar el sou d’avui i cotitzar a la seguretat social?
• I els diputats que han fet vaga, renunciaran al seu sou d’avui?
• Com justificarà ICV i el conseller Saura, que el seu partit i diputats recolzin la vaga i la promoguin i a la vegada ‘dirigeixin’ la policia en contra dels manifestants

I abans que algú em titlli de ‘dretes’,…, us diré que em considero d’esquerres i progressista, però compromés amb el país. El meu país és Catalunya, obviament. No voto ni el PP, ni el PSOE ni CiU, per suposat.

I per cert, abans que comencem a barallar xifres sobre seguiment i no seguiment, crec que hi ha un indicador molt clar: Quanta gent deixarà de cobrar aquest dia en la seva nòmina d’octubre? Aquesta és la xifra de seguiment de la vaga, no?

Però el mes important i d’acord amb el meu compromís amb el país, solucionem alguna cosa intentant aturar l’activitat econòmica? Tan bé estem, econòmicament, que ens puguem permetre les pèrdues econòmiques que suposa una vaga general? Per què no ens manifestem, plegats, en cap de setmana, si volem expressar el nostre desacord amb la situació en la que ens trobem?

Repeteixo que són reflexions obertes i preguntes expressades en veu alta.

Tant de bo serveixen per obrir un debat.