4 anys donant #CanyaAlCancer... Gràcies a tots

(Post publicat al blog www.canyaalcancer.net el 11/10/2016)

Avui fa quatre anys justos, el dijous, 11 d'octubre de 2012, a les 6 de la tarda, recollia el diagnòstic de la darrera prova exploratòria  d'un bony que tenia cap al darrera de la mandíbula. 

El text era prou aclaridor: "Resultado positivo en células malignas. Compatible con carcinoma". 

O sigui, càncer. 

Al cap de pocs dies entrava al quiròfan (dues vegades), iniciava el tractament de radioteràpia i quimioteràpia i posteriorment, començava els controls periòdics. 

Al cap de 6 dies de recollir el diagnòstic decidia fotre-li #CanyaAlCancer i engegava la "socialització" de la meva lluita contra el càncer a través de les xarxes socials: Facebook, Twitter, Instagram i Spotify, principalment. 

I des de l'hospital, convalescent de la primera operació, creava aquest bloc. 

Un bloc que naixia amb l'objectiu de fer difusió de la lluita contra la malaltia a partir de la meva experiència i la de molts altres. I ho feia des d'una òptica de realisme.  

Durant tres anys, he anat explicant les meves proves, sensacions,..., però també la de molts altres, alguns dels quals ja no ens acompanyen (Xavier, Santi, Martin, Gloria...). Alguns d'ells amics i companys. D'altres, desconeguts amb els que m'unia  una lluita comuna: Tito, Alba, Tatiana, Sergi,... 

Ara fa quinze dies vaig tornar a tenir ITV. 

Tot segueix bé. 

Hi tornarem d'aquí a sis mesos. 

Fa quasi un any que no publico res en aquest bloc.  

Sí que mantinc la pàgina al Facebook i el compte de Twitter de CanyaAlCancer. 

I fa uns dies, vaig decidir que avui, 11/10/2016, just quatre anys després deixaria el bloc en "pausa". 

No el tanco. 

Vull que segueixi viu, però tampoc tinc elements nous per compartir-hi, més enllà del que ja faig a les xarxes socials. 

Confio  no haver-lo de reemprendre.  

Seria un mal senyal, segurament, però si calgués... 

I voldria que les darreres paraules que hi escric siguin d'agraïment. 

Em deixaré amics. Demano disculpes, d'entrada. 

Gràcies, Mina, Isidre, Albert, Josep Antoni, Maria, Manel, Toni, Elisa, M. Josep, Lluïsa, Abel, Laura, Lluís, Marta, Marc, Eva, Jordi, Josep, Xavier, Sergi, Xenia, Joan, Pep, Cristina, Elba, David... 

Gràcies  a tot l'equip de l'hospital Quiron  i de l'hospital d'Igualada. 

Gràcies a tots els que seguiu la pàgina al Facebook, el compte del Twitter, els que em vau proposar cançons, als que em vau trucar... 

Gràcies a tots 

I #CanyaAlCancer

Amb un parell, Toni... #CanyaAlCancer

(Post publicat, inicialment, en el meu blog personal www.canyaalcancer.net)

En una setmana es compliran els tres anys de la meva primera intervenció del càncer, el 31 d'octubre de 2012. Just aquell any, va coincidir que la Marató de TV3 es centrava en recollir fons per a la investigació de la lluita contra aquesta malatia.

I va ser per això que vaig proposar a la Jove Cambra d'Igualada, la "meva cambra", si podíem organitzar un programa local i aprofitar per a recollir diners, també, i a la vegada poder contrastar la vivències de diferents persones al voltant de la lluita contra el càncer, a través d'una taula rodona.
Una d'elles va ser el Toni Guix.

El cert és que fins que em van diagnosticar el meu càncer, no vaig saber que a ell també li havien diagnosticat feia uns mesos i desconeixia la seva experiència.

Malauradament, el dia de la taula rodona (15-12-15) no vaig poder assistir-hi, ja que em tornava a trobar a l'hospital convalescent de la meva segona intervenció.
Tothom que va tenir ocasió d'assistir a la taula rodona em van elogiar les intervencions dels 'ponents' i la seva manera oberta de parlar-ne i, sobretot, de les conseqüències post tractament.
Em vaig quedar amb les ganes d'escoltar tot el que podia compartir el Toni.

I aquesta setmana, a l'Anoia Diari (www.anoiadiari.cat), es publicava una entrevista al Toni on el títol ho diu tot: "Per a mi, ser normal és cagar-se a sobre".

 http://anoiadiari.cat/entrevista/toni-guix-mi-normal-cagar-se-sobre/

Se'm fa difícil de destacar alguna de les seves frases o aportacions, tot i que coincideixo al 100% en totes, segurament.

Però el més important: el Toni té els 'collons' d'explicar el que li va passar i, sobretot, el que li passa, arran del tractament.

Sí, senyor, Toni, amb un parell, com diríeu a la colla.

El meu reconeixement més sincer i agraïment per fer-ho.

#CanyaAlCancer, Toni!

“En Joan té cuques a la sang”

(Post publicat al meu blog www.canyaalcancer.net)

“En Miquel té 11 anys i només espera fer els 12 perquè els seus pares el deixin ser del Facebook i aconseguir, per fi, una habitació per a ell sol.
Però un dia, els pares d’en Miquel arriben a casa i li expliquen que el seu germà, en Joan, està malalt: sembla que unes cuques se li han ficat a la sang.
En Miquel no entén com pot ser que uns animals salvatges estiguin lluitant dins del cos del seu germà petit i té por que es fiquin també dins seu.
l’ajuda dels seus avis, oncles i pares, en Miquel comprendrà que el seu germà té càncer i que ell és una peça importantíssima perquè tot surti bé.”

D’aquesta manera s’introdueix l’argument del llibre “En Joan té cuques a la sang”, escrit per la Rosanna Mirapeix Sastre, a qui conec de fa uns anys, per raons professionals.

Un llibre que la Rosanna presentarà avui a "la llibreria “La Impossible”, al carrer Provença, 232, de Barcelona, a les 19:00 i que podeu trobar i comprar a través de Miret Editorial: http://www.mireteditorial.com/producto/en_joan_te_cuques_a_la_sang/

I vull afegir, a més, que l’autora ha renunciat a tots els seus drets d’autora del llibre i els destina a l’associació AFANOC.

Sopar solidar a Sabadell (25-10-13) en suport a nens amb càncer

Volia compartir, a través del blog, un acte, organitzat per l’Associació Solidària Anantapur, de la qual és membre, el meu bon amic Josep Vilalta, i que està dirigida a recollir fons de suport per al programa HOPE que ajuda a un grup de nens afectats per càncer.

Com sempre ben dic, no hi ha res més gratificant que poder ajudar i contribuir a fer una mica millor la vida dels altres i, mes, sobretot, si són nens.

No creieu?

Gràcies a la tasca de moltes persones com el Josep i associacions com Sonrisas de Bombay, farem mes gran aquesta tasca de donar #CanyaAlCancer.

Jo vaig triar #CanyaAlCancer (Premis Blog Catalunya 2013)

Ara fa un any, pràcticament, em van diagnosticar un càncer de paròtida. Des de llavors, i durant uns llargs 6 mesos, em van intervenir dos cops (amb seqüel·les permanent) i vaig fer un tractament de radioteràpia i químioteràpia.

Passat el cop inicial, vaig decidir que utilitzaria les xarxes socials (facebook, twitter, youtube,…) per a compartir la meva experiència des d’una òptia de lluita, naixent el concepte #CanyaAlCancer.

I pocs dies després de la primera intervenció vaig posar en marxa el blog www.canyaalcancer.net

Al mes de juny, vaig presentar la candidatura del blog als Premis Blog Catalunya 2013 (www.stic.cat), dins la categoria Miscel·lània / Personals i al mes de juliol, i fins al setembre, es van dur a terme les votacions ‘populars’ de totes les candidatures (més de 1.000 entre totes les categories).

El meu blog va quedar finalista de la seva categoria, gràcies al suport de moltes persones que van votar-lo, i a qui reitero, un cop més, el meu agraïment.

I la setmana, passada, a Granollers, es va dur a terme el lliurament dels premis, esdevenint guanyador d’aquesta categoria.

Mai vaig pensar, en posar en marxa el meu blog, que aquest pugués arribar a una final d’aquest tipus ni ser mereixedor d’un premi.

Tot i així, voldria agrair a tots els que li doneu suport, dia a dia, visitant-lo, aportant comentaris, propostes de cançons,…

Gràcies, gràcies, gràcies.

Tant de bo no hi hagués hagut raó per l’existència del blog.

Però com això no depenia de mi (aquesta malaltia té molt d’atzar), de mí si que depenia com ho afrontava.

I jo vaig triar #CanyaAlCancer

#CanyaAlCancer, Candidat als Premis Blog Catalunya 2013

Estic molt content de què el ‘meu’ blog personal, www.canyaalcancer.net hagi estat acceptat a la llista de candidatures als Premis Blogs Catalunya 2013, organitzats per stic.cat

I us voldria demanar de què, si ho considereu, el pugueu votar, dins la seva categoria, miscel·lània/personal.

Com podeu fer-ho'?

Prèviament, us haureu de registrar a stic.cat (http://www.stic.cat)

A partir d’aquí, podreu accedir al panell de l’usuari

I seleccionar l’opció ‘votacló premis blog 2013’

I tindreu 15 vots per a donar, 1 a cada categoria

En el cas del blog www.canyaalcancer.net, és a la categoria de miscel·lània / personals

Gràcies, per avançat, a tots aquells que dedicareu 10’ del vostre temps a votar el meu i/o d’altres blogs.

#CanyaAlCancer

La felicitació del MIC Productivity

Passar per una situació ‘crítica’ com la que estic travessant, t’ajuda a reflexionar i replantejar moltes coses (prioritats, valors,…).

Però també t’ajuda a veure com l’entorn es volca en ajudar-te i reforçar l’esperit de lluita.

Avui he vist la felicitació de nadal d’enguany dels meus companys del MIC Productivity (Felices Fiestas) i no he pogut evitar de compartir-la a través d’aquest blog, de lluita contra el càncer

#CanyaAlCancer

Dedicada a tots els mils de lluitadors que estem en aquesta batalla

Taula Rodona #CanyaAlCancer (15.12.12)

Ara fa unes setmanes, des de la Jove Cambra d’Igualada, www.jcigualada.org (entitat de la que he estat membre actiu durant molts anys i ara, senador), em van proposar de col·laborar en un programa de suport a La Marató (http://www.tv3.cat/marato/) d’enguany, centrada en la lluita contra el càncer i la recerca en aquest àmbit.

En el meu cas em vaig responsabilitzar d’organitzar una taula rodona on puguéssim exposar diferents punts de vista de la lluita contra el càncer, a través de professionals de la salut, pacients i familiars de pacients.

Serà aquest dissabte, 15 de desembre, a 2/4 de 12, a la biblioteca de l’Ateneu Igualadí

Malauradament, al final jo no hi podré assistir, doncs estaré de postoperatori, a l’hospital, de la meva segona intervenció de càncer, prevista per aquest dimecres, 12 de desembre, però em faria molta il·lusió que hi puguéssiu assistir.

Si voleu apuntar-vos, via facebook: event

Les cançons de La Marató 2012

Avui, 2 de desembre, seria imperdonable no fer-se ressó de la publicació del CD de La Marató d’enguany, dedicada a la lluita contra el càncer i destinada a la recollida de diners per a la recerca en aquest àmbit.

Estic segur que la majoria ja haurem comprat, o comprarem durant el dia d’avui, el CD.

En voldria destacar tres de les que m’agraden mes i que formen part de les meves cançons per donar #CanyaAlCancer (Cançons per donar #CanyaAlCancer)

Podeu accedir a la majoria de les cançons del CD d’enguany en aquesta adreça web del youtube: http://www.youtube.com/user/mingomieres10?feature=watch

I no us oblideu de visitar la pàgina oficia de La Marató: http://www.tv3.cat/marato/

#CanyaAlCancer

 

Ara feia dies que no publicava cap post en aquest blog i és degut a què he tingut un ‘petit/gran’ contratemps, anomenat ‘càncer’.

Tot i així, després de la intervenció per extirpar el tumor maligne, ara ja fa 3 setmanes, vaig decidir de compartir la meva experiència de lluita contra el càncer, a través de les xarxes socials.

I, especialment, a través del blog www.canyaalcancer.net on explico diferents aspectes de la meva lluita actual amb aquesta malaltia, però que també intenta ser un punt de reflexió i de compartició d’altres iniciatives similars i, sobretot, esdevenir una recopilació de recursos i experiències de tercers.

Us proposo que el visiteu, quan tingueu una estona i us recomano alguns vincles més relacionats amb la meva vivència:

• La meva història
• Quan perds els petits detalls…
• Som milions!
• #CanyaAlCancer
• …

També he creat una llista a Spotify amb cançons per donar #CanyaAlCancer, a partir de les propostes que el meu entorn em fa a través de facebook, linkedin, twitter,…

• Cançons per donar #CanyaAlCancer
• #CanyaAlCancer

Espero que ho trobeu interessant

Stronger | Seattle Childrens Hospital

No calen paraules.

Simplement, feu click al video