Les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (conegudes com TIC) han esdevinguts imprescindibles per a les empreses, per moltes raons.
Ja sigui com a eines per a millorar i optimitzar processos, per agilitzar operacions i les activitats empresarials, ja sigui per a poder capturar les dades d’una manera ràpida i segura o per a poder processar aquestes dades, convertir-les en informació d’anàlisi i per tant, ajudar a la presa de decisions o inclús, i en moltes vegades, igual o mes d’important, com a eines per a la innovació de les companyies, facilitant la innovació en procés, producte i servei d’aquestes.
Només cal veure com tots els processos de les companyies estan suportats, actualment, per aquestes tecnologies: el procés de logística i distribució, el procés productiu, les activitats comercials i de marqueting, els processos de desenvolupament de nous productes, o la millora de les comunicacions i el treball en equip i la col·laboració entre els professionals, dins i fora de la pròpia organització.
Costaria de tornar a un estadi en què no tinguéssim la important ajuda d’aquestes aplicacions ‘informàtiques’ pel dia a dia de les nostres companyies.
Ara bé, encara ens queda un pas important en el complet aprofitament dels avantatges de les TIC: la implicació total de l’equip directiu, dels gerents i empresaris, mes enllà del departament de Sistemes d’Informació (o Tecnologies de la Informació, TI o com el vulgueu anomenar).
Sovint (i permeteu-me que generalitzi, quan ja se sap que generalitzar és dolent i no reflecteix tota la realitat) quan parlo amb els directius i gerents de les empreses, aquests tenen molt clar que necessiten tenir coneixement de finances (l’objectiu de tota empresa és fer diners i gestionar els actius econòmics); han de tenir coneixement en gestió de persones i recursos humans (són una peça imprescindible a les empreses i cal saber dirigir-los, motivar-los i alinear-los amb la visió de l’empresa); assumeixen que han de saber de marqueting (per a posicionar el seu producte i analitzar el seu mercat); saber de vendes (si no es ven, no hi ha producció i per tant, no hi ha ingressos); de logística i distribució (cal fer arribar els nostres productes i serveis als destinataris finals, els clients),...
En canvi, però, quan els preguntes “... i què tal les TIC?...” et responen “...això ho deixo als tècnics”.
Gran error!
Els directius, per por, per desconeixement, per una malentesa visió de les TIC, per problemes de comunicació amb les àrees tècniques, ...., per diferents raons, no volen saber res d’aquesta àrea. Prefereixen delegar abdicar, en els departaments tècnics i per tant, obvien la seva responsabilitat de definició de l’estratègia, de marcar el camí, d’aprofitar els recursos disponibles en totes les àrees, també en la de TI.
Els directius han d’assumir 3 grans reptes en la gestió de les TIC:
- Han d’ajudar a definir quins sistemes d’informació necessiten, per a què els requereixen, quin valor esperen que els donin i comunicar-ho a l’equip tècnic per a què cerquin les tecnologies més adients per a complir aquestes necessitats.
- Han de responsabilitzar-se de què els professionals de les seves àrees adoptin aquestes tecnologies, que les utilitzin, que les apliquin en el seu dia a dia, en les seves operacions.
- I finalment, han de garantir que aquests sistemes s’exploten i se’ls treu el màxim profit, complint el per què van ser definits, desenvolupats i posats en marxa. Només ells, poden assegurar que els professionals de les seves àrees els utilitzen com cal.
I aquest és un treball que no podem esperar, ni demanar, que facin els professionals dels departaments de TI de la companyia.
Aquests professionals (departament de TI, SSII,…) han d’assegurar que s’analitzen els productes, tecnologies i solucions disponibles i s’escull la que millor s’adapta al que espera la companyia. Aquests professionals han d’assegurar que el procés d’implantació és l’adequat, que es compleixen els terminis, que les tecnologies funciones i són també els que han d’assegurar que es mantenen, s’actualitzen i evolucionen.
Però la decisió del per què, de l’ús i de l’explotació no recau en ells, recau en tots els professionals de la companyia i, per suposat, s’inicia en l’equip directiu, incloent dins d’aquest equip, òbviament, el Director de Sistemes d’Informació i Organització.
