#CanyaAlCancer

El dia 11 d'octubre de 2012 em van diagnosticar, amb 42 anys, un tumor maligne (càncer) a la paròtida dreta.

El dia 31 del mateix mes entrava a quiròfan per extirpar-me tant els tumors, com la glandula salivar i el nervi facial dret, el que em provoca una paràl.lisi facial dreta de la cara, permanent.
Passades unes setmanes de recuperació de la intervenció, el següent pas és iniciar un tractament de radioteràpia (30 sessions) amb possibilitat d'intercal·lar amb sessions de quimioteràpia.

Un cop passat el primer cop i assimilat que tenia càncer i de comunicar-ho a les persones més properes (família, amics, companys de feina, professors, alumnes,...) vaig decidir socialitzar la meva malaltia i donar-li #CanyaAlCancer.

El dimecres, 16 d'octubre, vaig crear el hashtag #CanyaAlCancer i vaig passar a compartir la meva experiència a través de les xarxes socials facebook, twitter i linkedin, principalment, rebent una molt important resposta i recolzament de tot el meu entorn.

A la vegada, molts dels meus coneguts van compartir, també, la seva experiència personal, d'amics i/o familiars en la lluita contra el càncer.

I és per això, que un cop a casa, retornat de l'operació, vaig decidir crear el blog www.canyaalcancer.net, com un pas mes, en aquesta divulgació de la lluita contra el càncer, amb l'humil objectiu de compartir no només la meva experiència sinó la de molts.



Després del procés de recuperació de l'operació, i quan ja estàvem fent les proves prèvies per al tractament de radioteràpia i quimioteràpia, el càncer va manisfestar-se als ganglis del coll, pel que vaig tornar a entrar a quiròfan el 12 de desembre.

A mitjans de gener vaig reiniciar el tractament de radio i químio: 33 sessiones de radioteràpia i 9 de químioteràpia, en paral·lel.

Vaig finalitzar el tractament el dia 1 de març de 2013 i en el TC de control del dia 22 d'abril, va sortir que no hi havia indicis de tumors malignes al cap i coll.

I vaig entrar a la roda dels controls periòdics. En el meu cas, cada 3 mesos, durant els dos primers anys.

Degut a una de les conseqüències de la primera intervenció, l'extirpació del nervi facial, tinc paràl·lisi facial dreta permanent.

La meva és, però, una 'insignificant' història d'entre milions de persones que han lluitat, lluitem i lluitarem contra el càncer.

"El càncer em va canviar la cara, però no l'esperit"
#CanyaAlCancer

Per a conèixer la meva experiència, però sobretot, la de molts altres, us convido al meu blog personal, www.canyaalcancer.net