El valor de tenir valor (i els petits detalls poderosos)

Ara fa pocs dies, el Barça guanyava la seva quarta champions, després de guanyar, en la final al Manchester United.

Fa temps que es parla sobre ‘el valor de tenir valors’ fent referència a la ‘cultura de treball’ de l’equip (jugadors, equip tècnic,…) encapçalats pel seu entrenador, Pep Guardiola.

Volia, simplement, destacar dos ‘fets’ (o com diria el capità enciam, dos petits detalls) que diuen molt d’aquests valors.

• D’una banda, el capità, Carles Puyol no va poder ser alineat, des del principi, per les molèsties en el genoll. A cinc minuts d’acabar el partit, Guardiola feia entrar Puyol al camp, de manera que pugués “jugar” la final i ser-ne el capità de l’equip en el moment de recollir el trofeu
• I d’altra banda, el segon detall, just quan tocava recollir el trofeu. Carles Puyol d’acord amb el segon capità, Xavi Hernández, i segurament que amb el consens de bona part de l’equip, lliuraven el braçalet de capità a Abidal, permetent que fos aquest qui rebés el trofeu i s’emportés la foto de la final.

No em negareu que els dos gestos demostren el concepte dels valors que abans esmentàvem.

Primer, donant el protagonisme la capità de l’equip, malgrat no poder-lo alinear des del principi.

I, en segon lloc, en un acte de generositat, cedint aquest ‘protagonisme’ de la final a un company, símbol de la superació davant una malaltia.

“El valor de tenir valors”

Què en penseu?