2016/10/11

4 anys donant #CanyaAlCancer... Gràcies a tots

(Post publicat al blog www.canyaalcancer.net el 11/10/2016)

Avui fa quatre anys justos, el dijous, 11 d'octubre de 2012, a les 6 de la tarda, recollia el diagnòstic de la darrera prova exploratòria  d'un bony que tenia cap al darrera de la mandíbula. 

El text era prou aclaridor: "Resultado positivo en células malignas. Compatible con carcinoma". 
O sigui, càncer. 

Al cap de pocs dies entrava al quiròfan (dues vegades), iniciava el tractament de radioteràpia i quimioteràpia i posteriorment, començava els controls periòdics. 
Al cap de 6 dies de recollir el diagnòstic decidia fotre-li #CanyaAlCancer i engegava la "socialització" de la meva lluita contra el càncer a través de les xarxes socials: Facebook, Twitter, Instagram i Spotify, principalment. 

I des de l'hospital, convalescent de la primera operació, creava aquest bloc. 
Un bloc que naixia amb l'objectiu de fer difusió de la lluita contra la malaltia a partir de la meva experiència i la de molts altres. I ho feia des d'una òptica de realisme 

Durant tres anys, he anat explicant les meves proves, sensacions,..., però també la de molts altres, alguns dels quals ja no ens acompanyen (Xavier, Santi, Martin, Gloria...). Alguns d'ells amics i companys. D'altres, desconeguts amb els que m'unia  una lluita comuna: Tito, Alba, Tatiana, Sergi,... 

Ara fa quinze dies vaig tornar a tenir ITV. 
Tot segueix . 
Hi tornarem d'aquí a sis mesos. 

Fa quasi un any que no publico res en aquest bloc.  
Sí que mantinc la pàgina al Facebook i el compte de Twitter de CanyaAlCancer. 
I fa uns dies, vaig decidir que avui, 11/10/2016, just quatre anys després deixaria el bloc en "pausa". 

No el tanco. 
Vull que segueixi viu, però tampoc tinc elements nous per compartir-hi, més enllà del que ja faig a les xarxes socials. 

Confio  no haver-lo de reemprendre 
Seria un mal senyal, segurament, però si calgués... 

I voldria que les darreres paraules que hi escric siguin d'agraïment. 
Em deixaré amics. Demano disculpes, d'entrada. 

Gràcies, Mina, Isidre, Albert, Josep Antoni, Maria, Manel, Toni, Elisa, M. Josep, Lluïsa, Abel, Laura, Lluís, Marta, Marc, Eva, Jordi, Josep, Xavier, Sergi, Xenia, Joan, Pep, Cristina, Elba, David... 
Gràcies  a tot l'equip de l'hospital Quiron  i de l'hospital d'Igualada. 
Gràcies a tots els que seguiu la pàgina al Facebook, el compte del Twitter, els que em vau proposar cançons, als que em vau trucar... 
Gràcies a tots 



I #CanyaAlCancer

No hay comentarios: