El discurs de Steve Jobs a Stanford

Ara fa uns anys vaig tenir ocasió de veure el discurs de graduació de la Universitat de Stanford del 2005 impartit per Steve Jobs.

Segurament us sona el nom de Steve Jobs, oi? Va ser el fundador, entre d’altres empreses, d’Apple.

El discurs dura 15 minuts i us puc assegurar que són 15 minuts molt ben aprofitats no només per escoltar-lo un cop sinó per ser revisualitzat de tant en tant.

Si voleu veure’l amb subtítols en castellà, podeu fer-ho en aquest segon enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=6zlHAiddNUY

Quan una imatge no val mes que mil paraules

Diuen que 'una imatge val mes que mil paraules' o que 'un bon gràfic ajuda a interpretar la informació', oi?

És per això que avui m'he sorprés al trobar un gràfic que seria l'antiexemple d'aquestes dites.



Aquesta tarda, després de dinar m'he lliurat al meu ritual dels caps de setmana i dies de vacances, a casa: un bon cafetó a la terrassa, acompanyat d'un licoret i algun cigar i la lectura de l'edició del dia de l'AVUI.



Quan ja m'havia llegit, de manera exhaustiva la majoria dels articles, opinions,... i havia revisat els apartat d'economia, esports, vacances, tv,..., m'he trobat amb una pàgina d'informació setmanal sobre "L'aigua a Catalunya" on a mes d'uns consells d'estalvi, hi havia un gràfic d'informació sobre la situació dels principals embassaments catalans.

(...qui no té feina, el gat pentina... Que consti que ho dic per mi i no per l'AVUI).

Us el reprodueixo a continuació:

El cert és que el gràfic no és gens intuitiu.

Veureu que per a cada embassament hi ha dues xifres (percentatge de quan ple està) que deuen correspondre a l'última revisió (la setmana passada?, el mes passat tal dia com avui?...) i la segona a l'estat actual (aquesta setmana?, aquest mes?...)

Primera cosa a reflexionar: no estaria bé que hi hagués una llegenda indicant a què correspon cada mesura? d'aquesta manera sabríem si l'evolució és bona o dolenta.

Si llavors en fixem en el text remarcat "Riudecanyes torna a viure una setmana de baixada..." podem interpretar que la primera xifra de cada embassament és la penúltima mesura (en aquest cas, Riudecanyes era de 47,78) i que l'última, o actual, és de 39,34%.

Si això fos així, llegint les xifres veuríem que quasi tots els embassaments han perdut cabal, excepte La Llosa i La Baells que n'han guanyat.

Ara bé, i aquí ve una altra de les "crítiques" que volia transmetre.
El gràfic mostra realment aquesta evolució? Veient les barres dels gràfics i els dos colors (blanc i blau) podríem arribar a aquesta conclusió?

En tot cas, serveixi com un exemple per a reflexionar sobre la importància de com transmetem la informació i facilitem (o no?) als nostres interlocutors la comprensió de la mateixa.

No volia anar mes enllà....
Ja ho deia fa un moment, 'qui no té feina el gat pentina' (i repeteixo que ho dic per mi).

Per cert, si algú és capaç de treure una altra interpretació del gràfic, comenteu-me-la, si us plau

Getting Things Done! (Màxima productivitat personal sense estrés)

En un post anterior en aquest bloc (http://ramoncosta.blogspot.com/2009/02/video-instructiu-sobre-gtd-del-propi.html), proposava la visualització d’un vídeo del David Allen, autor del mètode GTD (Getting Things Done).

Cal dir que en el seu moment, em vaig llegir el llibre corresponent (al castellà el podeu trobar amb el títol ‘Organízate con eficacia. Máxima productividad personal sin estrés’) de l’editorial Piatkus (2005).

Ara fa unes setmanes, cercant mes informació sobre el  tema per Internet, vaig tenir ocasió d’accedir a un breu document, de resum del llibre, elaborat per SmartBook, on, en 3-4 pàgines, hi podeu tenir les principals idees.

És clar que al resumir 267 pàgines d’un llibre en 4, es perd molta informació. Lògic i obvi. Però molt sovint, aquests recursos de ‘resums de llibres’ et permeten fer-te una idea sobre el mateix.

A la xarxa podeu trobar diferents webs especialitzades en proporcionar resums de llibre, com per exemple www.resumido.com.

L’objectiu del per què del mètode és clar: “… la capacitat de la nostra ment disminueix quan la sobrecarreguem de treball i aquesta disminució suposa una menor productivitat, tant en la vida personal com professional…”

Per tant, “… hem de  ser capaços de buidar la nostra ment d’elements superflus i aplicar-la en assumptes que realment exigeixen tota la nostra atenció i energia…”

Què fàcil que és dir-ho, oi?

Simplement, es tracta de què siguem capaços d’organitzar-nos amb eficàcia; d’aconseguir que les coses que poden ser controlades-arxivades fora de la nostra ment, ho estiguin; de no haver-nos de preocupar de coses que hem de fer mentre en fem una altra;…

Hem de dominar el flux de treball i per això, l’autor ens proposa 5 estadis:

• Recopilar la informació, dades, documents utilitzant safates, carpetes, blocs,… elements tant físics com virtuals)
• Processar la informació fent (si es pot fer en 2 minuts, llavors cal fer-la immediatament), delegant (si fer-la ens suposarà mes de 2 minuts, preguntem-nos si som la persona adequada per a fer-la) o postergant (diferint) la tasca o acció si som els adequats per fer-la i ens ocuparà mes de 2 minuts dur-la a terme.
• Organitzar-ho tot amb calendaris, llistes de properes accions, llistes de pendents, arxius de plans i materials,…
• Revisar, periòdicament, per poder tenir una visió general de com flueix el treball. Allò d’aturar-se i veure si fem el que toca.
• Fer/Actuar seguint uns criteris de context (lloc específic des d’on s’ha de fer), temps disponible, energia disponible (algunes accions demanden energia mental creativa i fresca) i prioritat, sabent decidir que és el mes important.

El mètode es basa en 3 principis fonamentals:

• “La recopilació permet buidar la ment del que és superflu i concentrar-se en el que és important”
• “Cal tenir sempre clar quin serà el proper pas”
• “És necessari focalitzar-se en els resultats i realitzar activitats de seguiment”

I voldria destacar una idea, que tot i que molt òbvia, sovint no tenim present: “… sempre hi ha mes informació de la que podem gestionar… quan un no té claredat respecte de què està fent o cap a on està anant, qualsevol informació és massa, per què no sap què fer-ne amb ella…”

I per acabar, set accions concretes que es deriven de l’aplicació del mètode i per on podem començar a aplicar-lo:

1. Hem de revisar tots els correus de la nostra safata d’entrada i resoldre immediatament aquells que ens suposin 2 minuts de feina. Sobre el tema del correu electrònic en podríem parlar molt mes (aplicar regles automàtiques, bones pràctiques en el seu ús,…)
2. Posem notes, targetes, rebuts i altres papers en una safata per a poder-los processar. Res pitjor que prendre notes en fulls sols (post-its) que finalment perdrem. Jo vaig sempre amb un bloc de notes petit.
3. Hem de processar els apunts, prendre decisions i incorporar temes d’acció i projectes.
4. Apuntem/posem en el calendari/agenda tot allò que hem de fer. No cal que ho tinguem al cap ‘ocupant espai’ que requerim per a d’altres temes.
5. Examinem les llistes d’acció i marquem les que ja hem completat. Les famoses llistes de tasques.
6. Repassem, periòdicament, les llistes d’esperes.
7. Revisem llistats d’algun dia/potser i convertim-los en projectes i/o esborrem aquells temes que ja no ens interessen.

Sobre la telefonia mòbil, algunes dades

A finals del noranta (cap al 1997, mes o menys), em vaig comprar el meu primer mòbil.

En aquell moment, tenir un telèfon mòbil no era el mes habitual. La major part del meu entorn es va mostrar totalment contrària a tenir-ne i no li veien la mes mínima necessitat. Podein arribar a entendre que jo en tingués, però per a ells, això era quasi una excepció.

Mes de deu anys després, tots ells en tenen, i no un, sinó, inclús dos (el personal i el professional).

(Em recorda aquella frase, ‘l’home és esclau de les seves paraules i senyor del seu silenci’)

Jo mateix n’he tingut bastant, des d’aquells temps (tant de diferents números, corresponents a diferents telèfons professionals) com també, i sobretot, d’aparells.

No m’atreviria a dir que cada any estreno telèfon, però quasi.
I no en sóc l’excepció. Oi que no?

Tot ha vingut a partir de la lectura de l’edició d’agost de la revista ‘Time’ aquests dies.

En un article centrat en com Nokia està intentant recuperar/mantenir la seva hegemonia com a productor de telèfons mòbils, he pogut constatat un seguit de dades realment sorprenents i que potser se’ns escapen, habitualment.

• L’any 2005, Nokia dominava el mercat del terminals mòbils. L’any 2007 va aparèixer l’iPhone i s’anava estenent l’ús dels terminals Blackberry, desenvolupats per la canadenca RIM (Research in Motion).
• A dia d’avui, Nokia encara ven 12 vegades mes que RIM terminals Blackberry i quatre de cada deu telèfons mòbils, però el seu mercat en ‘smart phones’ (telèfons amb capacitats d’ordinador) ha caigut del 49% al 37% en el primer quadrimestre del 2009. RIM ha passat del 10% al 20% i Apple el 10%.
• Tot i que Nokia ha vist disminuïts els seus resultats en un 66%, els seus beneficis han estat de 536 milions de $.
• 1 de cada 7 mòbils venuts, actualment, són ‘smart phones’. Tot i que el potencial mercat per aquests telèfons és de 40 milions d’usuaris, si s’aconseguís reduir el seu cost als 300$ mantenint les seves funcionalitats, el potencial mercat arribaria als 400 milions d’usuaris.
  

No cal oblidar que bona part d’aquest potencial mercat són els països emergents, on l’ús d’aquests mòbils ‘intel•ligents’ pot esdevenir la porta a l’accés a Internet per als seus usuaris, sense ‘passar per tenir un ordinador personal’.

Tinguem en compte que aquest tipus de telèfons, a mes de poder trucar i enviar sms, faciliten l’accés al correu electrònic, la navegació per Internet, reproduïr música i vídeos, executar aplicacions ofimàtiques,...

Alguna dada mes ‘sorprenent’ i ‘curiosa’:

• L’iPhone està compost de 1.000 components, mentre que el Nokia 5800 en necessita la meïtat

La telefonia mòbil ens aportarà l’accés real a la Societat de la Informació, no?

I per acabar amb dades sobre el volum del mercat:

• El 2006 el mercat de telèfons mòbils era de 1.01 bilions, mentre que el 2009 ja era de 1.039 bilions
• D’aquest mercat, el 7,1%, el 2006, eren ‘smart phones’, mentre que el 2009, són el 15,4%,
  

Genys menyspreable.