2006/08/30

Team Building Online Guide (Web)

That's a very interesting website I founded surfing on the Internet.

You could access to a lot of articles related with the Team Building and Team Management.

It includes, also, the service of Google Ads, so it provides you with a lot of references to another websites and Internet resources related with this aspects.

Just only a sample of the different last articles published on the web:

The website url is http://www.team-building-online.com/

2006/08/27

Rijkard i la gestió emocional

Ara fa uns dies, en l’especial sobre la Lliga de Futbol 2006-07 d’El Periódico de Catalunya (divendres, 25 d’agost), hi havia un article, de Marcos López, titulat “Rijkard, el tècnic de la ment”, on l’autor indicava, a mode de subtítol, “L’entrenador del Barça haurà de dedicar mes temps a la gestió emocional del vestidor per mantenir l’equilibri que als aspectos tècnics”.

I certament, no cal que oblidem que un equip, ja sigui esportiu o professional, és un conjunt de persones i per tant, la seva gestió no pot oblidar la “gestió emocional” d’aquestes persones.

En l’article, en López indica que l’entrenador ‘afronta la seva quarta temporada gestionant 22 egos, de 22 persones diferents, de 22 futbolistes que cada dia es reuniesen en un vestidor, 22 mons diversos’.

I és que Rijkard ha estat un clar exemple de confiança en l’equip, de manteniment de la calma, inclús quan tothom (o quasi tothom) el volia destituït.

En aquells moments va demostrar que sabia gestionar els problemas, i en els darrers 2 anys, que sabia gestionar l’”abundancia”.
I això és molt complicat.

Com gestionar 22 grans jugadors, quan només 11 poden jugar al camp, i no ferir els sentiments personals?

I si ens fixem en molts dels seus actes, ens adonarem d’una clau, al meu entendre, important, ‘sempre dona un pas enrera per tal que els focus iluminin als jugadors’.

No en va, si mai heu llegit “La Paradoja” us recordareu d’una frase que resumia molt clarament que volia dir fer de líder: ‘Liderar és servir a l’equip’.


Un clar exemple de lideratge, no?


2006/08/21

Essencial – La mirada

Seguint amb un recull de diferents reflexions del Sebastià Serrano, en el seu llibre “Essencial”, hi ha un apartat dedicat a “El poderós llenguatge dels ulls”.

Tal i com diu en Serrano “ens cal prendre consciència del poder dels nostres ulls,i enriquits per aquesta consciència serem capaços de descobrir noves maneres de fer i mantenir el contacte amb els altres i les nostres relacions guanyaran en qualitat. Sabrem mes sobre els nostre alumnes, amics, amigues, clients o familiars”.

No oblidem la importància de 'mirar als ulls' quan ens relacionem amb els nostre companys o col·legues o col·laboradors.

Tal i com l'autor remarca en el llibre “En les nostres interaccions cara a cara miren als ulls mes del quaranta per cent del que mirem a la cara. El segon indret, la boca, s'endú poc mes del deu per cent. Una mirada ens informa de l'actitud de l'altre, de les seves intencions subjacents i ens ofereix alguns indicis sobre els seus pròxims moviments”.

No oblidem que 'evitar de mirar als ulls és la regla bàsica que governa la conducta visual entre estranys'. Per tant, doncs, dins dels nostres equips, és necessari que tinguem cura de tenir aquest contacte visual amb els nostres col·laboradors. Com crearem confiança i col·laboració entre els membres de l'equip si els “tractem com a estranys”?

I per acabar aquesta breu reflexió, només recordar-definir què vol dir mirar als ulls, en paraules del Sebastià Serrano: “La mirada és actitud, emoció, repte, neguit, interrogant i esperança. Els ulls defineixen un llenguatge on plorar, riure, amenaçar, insinuar, deplorar, empipar negar, afimar, confirmar, espurnejar, brillar, ferir, fastiguejar, engrescar o encrespar o emmuriar-se tenen cadascun el seu totquet distintiu i, això sí, també poden ser vius, vivaços, morts, desmenjats, esmorteïts, directes, forts, suaus, ensopits, llustrosos, espurnejants, evasius, divertits, xirois, burletes, afligits,seductors, esmolats, astuts o perspicaços i nosaltres gairebé sempre els sabem llegir. En sabem el llenguatge. Es la fascinant saviesa dels ulls.”

Resumint, doncs, 'M'agrada la gent que em mira els ulls'.
A vosaltres, no?

Lectura d'estiu, “Essencial” (Sebastià Serrano)

Durant aquestes setmanes del període estival, qui mes qui menys, aprofitant que disposem de mes temps lliure que durant el curs, tots aprofitem per a llegir i rellegir totes aquelles lectures que teníem pendents i que hem anat acumulant durant els darrers mesos.

Aquesta és una de les meves passions quan arriba aquest temps, 'devorar lectures' i dic lectures, per què no tot han de ser llibres, només. A la lectura habitual i quotidiana, hi sumem d'altres fonts d'informació.

En el meu cas, he combinat la lectura “tècnica-professional”, rellegint-me 'Estrategia y Sistemas de Información (IESE)' o parts de la bíblia “Ingeniería del Software”, de Presmman, o revistes del sector del metall, plàstics, fundicions,..., amb la lectura d'assaigs i novel·les, com “El príncep” de Maquiavelo o “Balzac i la petita modista xinesa”.

Ara bé, un dels llibres que m'he llegit i que voldria recomenar-vos és “Essencial”, del Sebastià Serrano.

A part de la càrrega emotiva del llibre (me'l va regalar el Ginés Alarcón, Director General de T-Systems i President de l'Associació 22@Network, quan vaig deixar de ser-ne el Secretari Tècnic, ara fa uns mesos), és un llibre, considero un cop llegit, de lectura obligada per a tothom, però encara mes per aquells que treballem contínuament a través de les relacions amb els nostres col·laboradors, alumnes, companys,...

El llibre comença amb una 'sucosa' introducció a càrrec d'en Joaquim Maria Puyal, amb la forma d'una carta que aquest li envia a en Serrano.

Tot seguit, el llibre presenta dues reflexions-escrits d'en Sebastià Serrano, “El regal de la comunicació” i “L'instint de la seducció”.

Per mitjà de les “seves paraules – escrites” en Serrano ens remarca la importància de la comunicació no verbal en les nostres relacions socials, professionals,...

Fa un repàs acurat a la importància del tacte, a la mirada, la cara, les emocions, el riure, la veu,...”

En articles propers, en aquest weblog, em referiré a extractes del llibre.

Ara, però, i per donar un caramel, em permeto de reproduir algunes recomenacions finals que en Serrano proposa a la fi de “El regal de la Comunicació”:

  • “Empreu la comunicació no verbal com a eina estratègica, els seus efectes són extraordinaris, i feu-ho tant com pugueu”.
  • “Quan ens comuniquem no només passem informació, sinó que també fer relació”
  • “Les emocions són un petit miracle del nostre cos que llueixen, sobretot, a la cara”.
  • “Penseu sempre que tocar pot ser una delicada alternativa al silenci”
  • “La persona que té mes habilitats comunicatives és aquella que sap escoltar millor, que escolta amb els ulls i amb tot el cos”
  • “Posem en els nostres ulls i en la nostra mirada unes gotes d'afecte i de tendresa, d'actitud positiva i de gust per la vida, de creativitat i de gratitud, d'humanitat”.