Sunday, November 29, 2009
www.dilbert.org
2009/11/30
2009/11/29
La implantació i posta en marxa d’un ERP
En un anterior post en el blog, feia una introducció al món dels ERPs.
Aprofitant una altra intervenció meva a l’assignatura d’OII, de la UOC, permeteu-me que comparteixi, amb un esperit didàctic, diferents aspectes relacionats amb la posta en marxa d’un ERP en una organització.
A l’hora d’implantar (que malament, sona, oi?) un ERP, cal considerar les següents fases:
- Definició del projecte.
Implantar un ERP no consisteix només a automatitzar una sèrie de tasques i integrar totes les bases de dades en una de sola.
Si l’empresa es limita a això, es pot trobar que ha automatitzat una sèrie de processos que no aporten cap valor, i la millora de la productivitat serà inapreciable.
S’ha de començar per concretar l’equip de persones que tindran la responsabilitat de gestionar la implantació, amb una assignació de recursos suficients i amb un calendari d’execució definit.
A continuació, s’iniciarà el que potser és la tasca més important de totes, que és la descripció de la situació actual de l’organització i, en especial, de les àrees en les quals s’han identificat oportunitats de millores o canvis que es volen aconseguir amb el nou sistema.
Cal fer una anàlisi conceptual de com quedarà l’organització després de la implantació, i especificar-hi les noves tasques, les funcionalitats, els processos i les responsabilitats.
Això implica definir, racionalitzar i simplificar els circuits actuals i futurs, per poder fer-ne l’automatització en un pas posterior. - Selecció de l’ERP
La selecció d’un sistema ERP s’ha de fer amb molta cura. L’anàlisi conceptual, feta en la fase de definició del projecte, serà la base sobre la qual es compararan els diferents ERP i es farà la tria final. - Selecció de contracte.
La majoria de contractes d’adaptació del sistema ERP o contractes d’integració es redacten sota la fórmula de contracte de prestació de serveis quan el que realment haurien de demanar les empreses és un contracte d’obra, o contracte de producte acabat.
Això passa per què normalment se signa el contracte abans d’haver desenvolupat una fase completa de requeriments funcionals on l’empresa ha de deixar per escrit què és el que demana pel que fa al projecte d’implantació.
Aquests contractes de prestació de serveis s’orienten més a una prestació de serveis per un temps pactat que no pas a un resultat, que és el que realment vol l’empresari quan fa una inversió d’aquest estil. - Implantació
El procés d’implantació comença per l’anàlisi dels components que cal instal•lar en una primera fase, partint dels mòduls base, per després anar perfilant les adaptacions necessàries d’acord amb els requeriments prèviament acordats.
Paral•lelament, es formarà l’equip informàtic sobre el nou entorn i l’administració del nou sistema.
Mentre s’implanten la resta de components, es contrasta la feina ja realitzada amb les funcionalitats acordades i les expectatives generades.
Aquesta avaluació l’han de portar a terme usuaris clau de cada àrea afectada, capacitats per prendre decisions.
Un cop implantats tots els components, el que es té és el prototipus amb la personalització feta especialment per a aquesta empresa, amb les seves dades, i preparat per fer simulacions de funcionament i una primera validació.
Del resultat d’aquesta validació s’obtindrà la llista d’ajustaments que cal fer al sistema.
Quan ja es té l’aplicació funcionant en un entorn de proves sense problemes, arriba el moment de fer les proves finals.
En aquestes proves es posen en marxa tots els sistemes de manera definitiva i es treballa amb dades reals. - Sempre és recomanable (tot i que no sempre és factible) fer un paral•lel amb el sistema antic per veure possibles desviacions i corregir-les al més aviat possible.
Passat un temps prudencial, s’ha de decidir d’abandonar definitivament l’antic sistema i passar el nou ERP a l’entorn real.
2009/11/26
Sobre els ERPs
Coincidint que aquests dies estem treballant el tema dels ERPs (Enterprise Resource Planning o Sistemes de Gestió Integrals), a l’assignatura OII (Organitzacions Intensives en Informació), a la UOC (Estudis de Documentació), permeteu-me que comparteixi amb els lectors d’aquest blog un breu resum sobre aquestes eines.
Un sistema ERP és una aplicació informàtica que gestiona i integra tota la informació de les diferents unitats de negoci de l’empresa, i facilita la gestió global i la presa de decisions.
Avui, els sistemes ERP són la base de gairebé totes les empreses grans i mitjanes-grans del món. Es configuren com una eina de gestió i donen un gran avantatge competitiu a les organitzacions.
Un sistema ERP és el conjunt d’activitats suportades per un programari multimodular, que ajuda els fabricants i altres tipus de negocis a gestionar les parts importants de la seva empresa, incloent la planificació de la producció, l’aprovisionament de material, la gestió d’inventari, la gestió de comandes, etc. També inclouen mòduls per a la gestió financera i els recursos humans.
Això vol dir que, en comptes d’utilitzar bases de dades departamentals independents per guardar informació, com ara registres de treballadors, dades de clients, ordres de compra i l’inventari, tothom a l’organització treballa amb la mateixa base de dades.
Aquest fet permet als treballadors de diferents departaments poder accedir a la mateixa informació.
Un sistema ERP integra tota la informació de l’empresa que es fa servir per a diferents funcions i departaments en un mateix sistema informàtic.
La unificació que porta implícita un sistema ERP pot portar beneficis significatius:
- Un accés més complet a la informació.
- Més rapidesa i eficiència.
- Disminució dels errors.
I al millorar l’accés a la informació, els treballadors i els directius tenen un millor coneixement del que està passant a l’empresa, fet que contribueix a una presa de millors decisions de negoci.
Un sistema ERP estar format per un conjunt bàsic de mòduls.
Com a mínim ha d’oferir solucions de gestió de la producció, financeres, de compres, vendes i logística i satisfer totes les necessitats de les empreses en aquests aspectes.
A més dels mòduls esmentats, en pot contenir d’altres, com poden ser els de gestió de recursos humans i gestió de projectes. De fet, en aquest moment les solucions que hi ha al mercat de sistemes ERP incorporen cada cop més funcions per l’automatització de la força de vendes, intel•ligència de negoci (Business Intelligence), gestió de relacions amb clients (CRM)5 i optimització de la cadena de subministrament (SCM).
Malgrat que els sistemes CRM i l’SCM s’acostumen a considerar aplicacions a banda, donada la seva potència i abast necessiten un sistema ERP per poder conviure i com a font d’informació.
Així doncs, el sistema ERP constitueix el «cor» del sistema d’informació d’una empresa, atès que incorpora aspectes clau com ara la gestió de la producció, la facturació i la comptabilitat.
Al voltant del sistema ERP, s’hi incorporen altres mòduls que poden ser del mateix proveïdor o bé fets a mida.
Aquests mòduls donen suport a la cadena de subministrament (SCM), a la gestió de clients (CRM), a projectes de negoci electrònic (e-business) i a eines per a la gestió d’informes, explotació de dades i quadres de comandament (Business Intelligence).
Una de les primeres decisions que cal prendre en el moment de triar un sistema d’informació que integri tots els departaments i les funcions d’una empresa és l’elecció entre un paquet estàndard dissenyat per ser més adaptable a l’entorn i amb un preu i temps d’implantació menors, o bé un desenvolupament a mida que s’ajusti als requisits específics de l’organització.
Un sistema estàndard ERP aprofita el coneixement adquirit al llarg dels anys en planificació de recursos empresarials per tal d’aportar les bones pràctiques en les empreses que l’implanten.
Un dels aspectes que cal tenir en compte a l’hora de triar un ERP és el tipus d’indústria on s’ha d’implementar, ja que existeixen funcionalitats específiques per cada tipus de negoci.
2009/11/19
7x7 Web 2.0 i Productivitat a la Setmana de la Innovació de l’Anoia
Aquest dimarts, 17 i ahir, dimecres, 18, enmarcat en la Setmana de la Innovació a l’Anoia, des de TICAnoia (www.ticanoia.cat), vam organitzar dos tallers 7x7.
El primer, que vam dur a terme al Consell Comarcal girava al voltant d’eines Web 2.0 i hi vam presentar diferents tecnologies i aplicacions com els blogs i microblogs, les xarxes socials i professionals, la publicació en medis,…
I en el segon, ahir, el vam orientar a presentar un conjunt de tecnologies de la informació que milloren la productivitat de les organtizacions, però al voltant del que són les persones: comunicacions unificades, entorns col·laboratius,…
En el meu cas, vaig tenir ocasió de participar-hi en doble vessant. D’una banda, com a president de TICAnoia, fent les presentacions, introducció i moderació dels tallers i de l’altra, com a assessor del Centre d’Innovació en Productivitat (www.centreproductivitat.cat) presentant dues de les eines i tecnologies.
Diuen que una imatge val mes que mil paraules i en aquest cas, tenim, inclús un vídeo:
Suscribirse a:
Entradas (Atom)