Ara fa uns quants-bastants anys, quan estava a punt d’acabar els meus estudis universitaria a la Facultat d’Informàtica de Barcelona (UPC), a partir d’unes (molt poques) assignatures d’Economia, li vaig proposar al professor corresponent si li podia fer un treball on ‘demostrés que una Catalunya independent seria econòmicament viable’.
El professor em va respondre (amb un somriure sarcàstic) que endavant, que ho intentés.
El cert és que no me’n vaig sortir.
No per ganes, sinó per capacitat.
Un estudiant d’Enginyeria en Informàtica no tenia el coneixement ni les bases per a poder encarar un estudi d’aquestes característiques.
I, a mes, en aquell moment, encara no hi havia una cosa anomenada Internet-wwww (estem parlant de l’any 1992) que et dóna accés a una quantitat ‘espectacular’ d’informació i dades.
Tot i així, jo em vaig quedar amb el sentiment intern, i el convenciment de què sí. Que Catalunya no només podia ser Independent, sinó que a més, si ho fos, tot ens aniria millor. Només era un estudiant d’enginyeria i simpatitzant del ‘Bloc d’Estudiants Independentistes’, però n’estava convençut.
El temps, i els anys, m’han anat donant la raó.
Les dades d’estudis i treball, que sorgeixen continuament, no fan mes que recolzar el fet que si Catalunya fos Independent, els catalas hi guanyaríem i molt.
Feia algunes setmanes que volia fer aquest post, a partir d’un article aparegut a “L’econòmic” (www.leconomic.cat) , el suplement de l’Avui-El Punt (http://avui.elpunt.cat/manlleu/nacional.html), corresponent a la setmana del 11 al 17 de setembre de 2010. De fet, era el primer número del suplement.
L’article portava per títol “Independència. Surten els comptes” i el podeu recuperar a l’enllaç següent: http://www.leconomic.cat/neco/article/4-economia/18-economia/297813-independencia-surten-els-comptes.html
Si a aquest article li afegim un de segon del mateix dia, “Més rics i amb més benestar social”, la cosa queda claríssima: http://www.leconomic.cat/neco/article/4-economia/18-economia/297216-mes-rics-i-amb-mes-benestar-social.html
No cal que reprodueixi l’article ni totes les dades que hi surten, però sí que en volia destacar algunes que evidencien el què ens costa ser espanyols
- El dèficit de la balança fiscal entre Catalunya i Espanya és de 22.000 milions d’euros
- Cada català ha regalat aquest any a Espanya 3.000 €
- Catalunya paga el 21% dels impostos europeus de l’estat espanyol i rep el 8% de la despesa
Però també hi ha altres dades que ens demostren que Catalunya fe/fem un molt mal negoci amb Espanya
- Entre 2002 i 2007 Foment no va executar el 26,2% de la inversió compromesa
- En el 2007 el 85% de l’obra pública pressupostada per l’estat espanyol a Catalunya, no es va executar
- Perdem 700.000 passatgers intercontinentals al Prat
- La cultura subvencionada a Madrid és del 51.2%, mentre que el ministeri corresponent només va destinar a Catalunya el 2,8%
- Les vendes de Catalunya a l’estranger s’espera que aportin el 2010 un 1,1% al PIB cataà, mentre que les vendes a Espanya reduiran la seva aportació a un 0,2%
Inclús l’esglèsia catalana té dèficit fiscal, per què el 2003 va donar 19,4 milions d’euros via IRPF i els bisbats catalans només en van rebre 14,3.
I què passaria, si fóssim independents?
Algunes de les frases i explicacions dels economistes entrevistats en dona les pistes:
- Catalunya estaria entre els països mes desenvolupats d’Europa i del món
- Si Catalunya no fos víctima de l’espoli fiscal més gran de tot Europa, tindria el mateix PIB per càpita que la regió de Londres, que és la capdaventera de la UE
- Les pensions estarien garantides des del primer dia i, fins i tot, podrien créixer
I finalment, com comentava, si m’he decidit a escriure avui aquest blog i a compartir-lo, no és per fer-lo coincidir amb el dia de la Hispanidad (12-oct), sinó per un tercer article, aparegut avui, a l’edici de l’Avui-El Punt, “Catalunya té superàvit en pensions i mig estat, dèficit”.
Només cal destacar una dada: la seguretat social registra cada any, a Catalunya, un superàvit de 1.422 euros per habitant.
I on van aquests diners?
Doncs a cobrir els dèfitcits de comunitats com Astúries, Galícia, Castella i Lleó, Extremadura, Andalusia,…
I jo em pregunto: Què esperem a ser independents?
No hay comentarios:
Publicar un comentario