Igualada, emprèn (28 de novembre de 2008)

Aquest proper divendres, 28 de novembre, la nostra Jove Cambra local, la JCI Igualada, (http://www.jcigualada.org/) organitza un interessant programa de divulgació i formació, aquests vegada centrat en l'emprenedoria.

Sota el títol 'Igualada Emprèn', s'ha programat 4 interessants xerrades-conferències-seminaris:

• Aplica la creativitat i ven... fins i tot avui, a càrrec de Josep Maria Rex


• No hi ha res impossible, amb Pep Torres


• Les claus d'èxit d'IKEA, amb Mario Maganto


• i el seminari 'Com destacar sobre la multitud: la marca personal', a càrrec d'Andrés F. Perez Ortega

Us convido a què consulteu el programa complet a la web http://www.emprenem.cat/IgualadaEmpren/index.html

Segur que no us decebrà.

I ara més que mai, activitats com aquestes necessiten el nostre suport...

"Igualada Emprèn és molt més que una jornada entorn de l’emprenedoria. Vol ser l’alè de la comarca per veure el got mig ple davant la crisi, el mirall on empresaris i emprenedors trobin l’optimisme, les idees, les ganes i les claus per reinvertar-se i assolir nous horitzons" (extret de la pròpia presentació del programa)

V Trobada de Directors de Projectes a Valencia

Aquest matí, estic participant en la V Trobada de Directors de Projectes, impulsada pel capítol de Valencia del PMI (http://www.pmi-valencia.org/), sota el marc de "La Gestió de Projectes i les Administracions Públiques".



En el bloc del Centre d'Innovació en Productivitat, podeu trobar un resum de la meva presentació i el document corresponent: http://innovacionyproductividad.spaces.live.com/blog/cns!3B0B06C49F32174!720.entry

Volia, però, destacar, la presentació del Dr. Rafael Lostado qui ha esmentat, i resumit, 5 estàndards internacionals en Direcció de Projectes:

• A nivell organitzatiu: OPM3 (Organizational Project Management Maturity Model)
• A nivell estratègic: La gestió de la cartera de projectes (Portfolio Management) i el desenvolupament de les competències professionals del Director de Projectes - Project Manager Competency Development Framework (46 competències: 11 contextuals, 20 tècniques i 15 de comportament)
• A nivell operatiu: La gestió dels programes (Program Management) i la gestió dels projectes (Project Manager).

En aquest link podeu trobar mes informació d'aquests estàndards: http://www.pmi.org/Resources/Pages/Library-of-PMI-Global-Standards.aspx#1

Enginyeria en Informàtica, una 'enginyeria' invisible?

Avui pot ser un dia significatiu pels 'Enginyers en Informàtica'.

Que jo recordi, serà una de les primeres vegades que aquest col·lectiu visualitza, d'una manera tan clara, un posicionament conjunt per defensar una reivindicació, la regulació dels seus estudis, però sobretot, una vella reivindicació, la regulació professional de l'Enginyeria en Informàtica.

Per avui, dimecres, hi ha convocades diferentes manifestacions a vàries ciutats (a les que el nostre Col·legi Oficial d'Enginyeria en Informàtica de Catalunya dona suport) i una vaga.

El per què de tot això es podria remuntar a molts anys enrera, ja que la reivindicació de la regulació professional fa molt temps que es reclama, però el govern estatal no l'ha volgut reconèixer mai.

Per explicar-me molt breument, en molt camps professionals (com per exemple, l'advocacia, la salut - metges i infermeres, la construcció civil - arquitectes, aparelladors, l'enginyeria industrial, l'enginyeria d'obres i molt mes) la professió està regulada, és a dir, per a poder exercir has d'estar titulat en uns o altres estudis.

Això no passa amb l'Enginyeria Informàtica.

Malgrat que les aplicacions de la informàtica es troben a tots els àmbits i aspectes (telecomunicacions, defensa, aviació civil, transport terrestre, transport marítim, sistemes industrials, energia, medicina i salut,...), el seu desenvolupament tecnològic, disseny, planificació i execució del projecte no requereixen uns estudis mínims o necessaris.

Tothom ho pot fer! I per tant, no s'assegura que el professional responsable d'aquest projecte tingui la formació adequada.

I amb aquesta situació hi hem estat vivint tots aquests anys.

La cosa, però, ha tornat a reviscolar, ara amb el procés d'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials (dins el procés de l'Espai d'Educació Europeu Superior, alies 'Bolonia').

Des del Ministeri de Ciència i Innovació de l'estat espanyol ha estat regulant els futurs estudis universitaris, entre ells tots els d'Enginyeria, excepte els d'Enginyeria Informàtica i Enginyeria Química, ja que (paraules textuals) "El problema de la Ingeniería Informática es que es una profesión no regulada y por eso no puede tener Ficha".

I això és el que precisament s'està demanant que sigui una professió regulada. Que els 90.000 estudiants i futurs professionals, juntament amb els mes de 100.000 professionals ja titulats tinguem aquest marc normatiu.

Tant complicat és?
A qui fa por que els Enginyers en Informàtica tinguin reconegudes les seves competències?

Tinc algunes respostes, però prefereixo quedar-me-les per mi.

Si voleu tenir una informació molt mes ampliada, us proposo dues fonts:

• El comunicat de la CODDI (Conferència de Decans i Directors de Centre Universitaris d'Informàtica): http://www.cesc.es/newweb/gimbernat/noticies/ca_es/COMUNICADOCODDI.pdf


• El posicionament del nostre col·legi: http://www.enginyeriainformatica.cat/?p=510

Ramon Costa
Junta Directiva
Col·legi Oficial d'Enginyeria
en Informàtica de Catalunya

Les oficines de projectes a les empreses (VI Trobada PMI Barcelona)

La primera ponència de la tarda és a càrrec del Jaume Ribera, professor, entre d’altres coses, d’IESE, i porta per títol “La gestió de projectes, una peça clau en la gestió estratègica de les empreses”.

Per començar ens ha recodat les principals característiques d’un projecte:

• Té una data inicial i final prevista
• Uns objectius a aconseguir
• Un conjunt únic d’activitats, no recurrent
• Trascendeix els límits funcionals o geogràfics
• Disposa d’un pressupost i una disponibilitat de recursos limitada
• Té un cert risc per la seva naturalesa innovadora

I ha remarcat, fent una comparativa amb el que va passar amb la ‘Gestió de la Qualitat’, la Gestió dels Projectes, ja és una disciplina present a totes les àrees de l’organització.

Permeteu-me que, a mode de resum, vagi destacant alguns dels comentaris i notes de la seva ponència.

Ho faré a mode transcripció/resum i per tant, veureu que no hi ha una redacció ‘formal’ en el post.

Però per això és un post en un bloc, no?

Els projectes a les institucions:

• L’operacionalització de l’estratègia de la companyia: com executar les decisions estratègiques
• Una forma de realitar operacions (fer coses): en el dia a dia, juntament amb la gestió de processos o la improvització

El cicle d’estratègia:

• Desenvolupar la estratègia: Missió, Vissió, Valors, 5 forces de porter, DAFO, Anàlisi PESTEL,…
• Mesures i objectius: finances, marketing, vendes, rrhh, tecnologia,…
• Operacionalitzar l’estratègica: definir el plan operatiu (recursos, processos, cartera de projectes, presa de decisions,…), prioritzar i realitzar els plans i pressupostos
• Implementar i monitoritzar: DMAIC, Benchmarking, Planificar i Executar el projecte
• Controlar i aprendre: palanques de control, quadres de comandament, estratègies emergents,…

“Només un 20% de les empreses que han decidit passar d’una estratègia de vendre producte a oferir solucions, ho aconsegueixen”

“Prioritzar la cartera de projectes implica dir que no a moltes iniciatives”

• La oficina de proyectos (PMO) es la ‘herramienta’ para poder llevar a cabo con éxito este ciclo de estrategia.
• Evolució de les empreses que disposen d’una PMO: del 40% (2000) al 65% (2006) i al 73% (2007) i d’aquestes, mes del 50% tenen una component estratègica.
• Aquestes oficines gestionen tots els projectes de l’organització (23%), de subcontrates (23%), d’unitat de negoci (48%) i estratègics (48%).

Característiques que condicionen l’èxit d’una PMO:

• La seva missió, objectius (tres grans línies: reduir riscs, millora de la productivitat i alineació estratègica) i responsabilitats (segons l’abast del focus i l’enfoc de desenvolupament)
• El govern i el seu abast (només per certes àrees o projectes o a tota l’organització). En molt casos, és per projectes multidepartamentals. Amb el temps evolucionen i es van estenent per tota la companyia.
• A qui dóna resultats?
• Autoritat: formal, de coneixement,…
• Com s’estructura? Centralitzada/descentralitzada
• Cultura organitzativa: de canvi lent, ha de formar part de la cultura de la companyia en la que la gestió per projectes és acceptada com una forma efectiva de treballar i gestionar

El nivell de maduresa d’una PMO determina el nivell de qualitat del seu treball.

En tot cas, preneu aquest post com un resum ‘parcial’ de la ponència.

Massa continguts per poder-ho reflectir ‘en temps real’.

En tot cas, us recomano que aconseguiu la presentació, segurament penjada a la web del PMI Barcelona: www.pmi-bcn.org