Víctima de una “estafa/abuso/timo” (www.mybip.net, a través del móvil)

Hace unas semanas cometí el “error” de enviar un mensaje como respuesta a una publicidad, para entrar en un sorteo.

Mi sorpresa ha sido que durante varias semanas posteriores, la compañía correspondiente (CIF: B84297340) me ha indo enviando un conjunto de SMS (que por cierto no he visto y sólo me he dado cuenta por las facturas de Movistar) al coste de 0,3 €/sms + iva.

Consultando con Telefónica/Movistar, me han asegurado que han hecho las gestiones de darme de baja de este servicio (del que no soy consciente de haberme dado de alta) y he procedido a enviar un correo electrónico a dicha compañía (soporte@mybip.net / soporte@maibit.net) y por teléfono (902 026477) quejándome de la situación e informándoles de mi baja.

Buscando por Internet, he podido comprobar que este proceso de engaño/estafa/abuso/timo, lo han sufrido otras personas (http://www.adslzone.net/posts196144-10.html, http://bandaancha.eu/tema/1664964/timo-797181).

En todo caso, no quería perder la oportunidad de compartir con todos los lectores de este blog y con mi entorno, a través de las redes sociales, dicha situación para que estén informados y no cometan el mismo error.

También quiero aprovechar para hacer públicos y denunciar est este tipo de actuaciones ‘poco éticas’ por parte de empresas como www.mybip.net (Interactive 3G S.L. con C.I.F.: B84297340, Póligono Európolis, calle Bruselas 16b, 28232 Las Rozas - Madrid.)

Equipament TIC i usos de les llars catalanes, 2009

Fa uns dies, es va presentar, també, l' Enquesta TIC Llars territorial 2009 de la Fundació Observatori per la Societat de la Informació de Catalunya (FOBSIC) i l'lnstitut d'Estadística de Catalunya.

Aquest estudi analitza l'equipament TIC (ordinador, internet i banda ampla i telefonia mòbil) de les llars de Catalunya i de l’ús individual que es fa de les TIC (accés al correu, ús d’Internet,…)

Aquest informe s'elabora a partir de 3.067 entrevistes a ciutadans de 16 a 74 anys arreu de Catalunya.

Podeu trobar el document complet, juntament amb un resum i la nota de premsa, en aquests links:

• Presentació Comarques Centrals 2009
• Nota de premsa Comarques Centrals 2009
• Informe complet Comarques Centrals 2009
• Enquesta territorial TIC Llars 2009
• Enquesta TIC Llars 2009

De moment, s’han publicat les dades corresponents a tres territoris de Catalunya: Camp de Tarragona, Ponent i Catalunya Central.

En aquest post, permeteu-me que em refereixi a les dades corresponents a les comarques de l’Anoia, Bages, Osona,…, per proximitat.

Més de dos terços dels ciutadans de la Catalunya Central majors de 16 anys (68,3%) varen utilitzar l’ordinador en els darrers 3 mesos, mentre que un 66,6% es varen connectar a Internet.

L'any 2009, gairebé set de cada deu llars de la demarcació (65,2%) tenien ordinador i més de la meitat (56,9%) accés a Internet. D'aquestes darreres, més de la meitat tenien l'accés de banda ampla. Finalment, el 92,6% de les llars del territori disposaven de telèfon mòbil.

Tot i que l’equipament TIC a les llars de la Catalunya Central se situa per sota de la mitjana catalana, els usos d’ordinador i Internet en els darrers tres mesos, així com les compres per Internet alguna vegada presenten valors molt similars amb la mitjana catalana, però per sota dels valors mitjans de la Unió Europea.

Per comarques, Osona, l’Anoia i el Bages són les que presenten els millors registres ús d'Internet a la llar, les tres amb valors per sobre la mitjana de les Comarques Centrals i de Catalunya.

També es destaca que l’Anoia és una de les comarques centrals que més ha millorat tant en equipament TIC a la llar com en usos TIC individuals.

El Sector Empresarial de les TIC a Catalunya, 2009

Ara fa unes setmanes, la Fundació Observatori per a la Societat de la Inforamció de Catalunya (www.fobsic.cat), va publicar l’estudi “El Sector Empresarial de les TIC a Catalunya, 2009” (http://www.fobsic.cat/opencms/opencms/ca/index?centerPage=nivell2.jsp&contentPath=/ca/nav_esq/Estudis_i_Informes/Estudis_TIC/2010_Sector_TICx09)

L’informe, elaborat per la FOBSIC per encàrrec de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI), i amb la col·laboració del Grup de recerca interdisciplinària sobre les TIC (i2TIC) adscrit a l’Institut Interdisciplinari d’Internet (IN3) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i l’empresa Tàctica, investigació i estratègia S.L., analitza detalladament la situació durant l’any 2009 de les empreses del Sector TIC amb activitat econòmica a Catalunya i amb més d’un assalariat.

Podeu consultar un resum executiu de l’estudi en aquest link: Resum executiu [pdf 250Kb]

Tal i com destaca la web del FOBSIC:

“… una tendència cap al manteniment de la facturació i cap a un increment de la generació de llocs de treball durant el període 2008-2010.

El volum total de facturació del conjunt d’empreses TIC de Catalunya es va situar el 2009 a l’entorn dels 14.000 milions d’euros.

Tot i que el total de facturació va tenir una caiguda del 4,4% durant els anys 2008-2009, les perspectives dels empresaris per a enguany són favorables: s’espera que el volum total de facturació del sector TIC a Catalunya torni al llindar dels 14 mil milions d’euros, amb un increment respecte el 2009 del 3,2%.

En termes totals, durant el 2009 el sector empresarial de les TIC de Catalunya va ocupar a poc menys de 65.000 assalariats, essent un sector amb una tendència de generació d’ocupació neta d’uns 5.000 treballadors anuals en el període 2008-2010.

L’estudi confirma una configuració del treball per edat amb una presència de molts treballadors joves: gairebé la meitat dels treballadors de les empreses TIC (un 49,3% del total) tenen menys de 35 anys.”

L’estudi segmenta les empreses en 4 subsectors d’activitat:

• maquinari, programari, telecomunicacions i serveis TI

Fent un resum d’algunes dades significatives, al meu entendre, ens trobem amb:

• 3.479 empreses TIC catalanes de més d’un treballador
• el nucli de l’activitat TIC a Catalunya es sustenta sobre la base del teixit d’empreses de serveis TI (un 46,2% del total) i de programari (34,5%)
• un 81,2% d’empreses TIC catalanes ocupen d’un a 9 treballadors assalariats
• més de tres quartes parts del teixit empresarial TIC a Catalunya ve configurat per microempreses de l’activitat de serveis i de programari

A nivell d’activitat,

• l’activitat TIC que ocupa a un major nombre d’empreses és l’elaboració d’aplicacions i programes informàtics, amb més d’una tercera part del teixit empresarial TIC ubicat en aquesta branca de producció.
• La segueixen, ja a una certa distància, altres activitats principals ubicades als serveis TI, en especial, l’outsourcing i la integració de sistemes (16,6%), la consultoria TI (14,1%) i els altres serveis TI (11,1%).
• Gairebé la meitat de les empreses TIC realitzen activitats no principals de consultoria i de suport i manteniment d’aplicacions i infraestructures digitals (45,5%)

I finalment, volia reproduir, en aquest post, les 10 conclusions, que els autors de l’estudi presenten:

1. L’activitat empresarial TIC de Catalunya es concentra a les activitats de programari i serveis; estableix fortes relacions de complementarietat amb altres activitats dins del mateix sector; no estén masses efectes sinèrgics de producció amb la resta del teixit productiu, està configurada per empreses de petita dimensió; i s’ubica, principalment, a la demarcació de Barcelona.
2. L’empresa TIC de Catalunya és relativament jove; sorgeix d’iniciatives emprenedores, individuals o col·lectives; i es finança, majoritàriament, en base a fons propis
3. El treball a l’empresa TIC: homes; joves; amb formació tècnica universitària; i amb una important presència de la formació continua no reglada
4. La potència estratègica de l’empresa TIC: elevada interrelació amb el propi sector i amb l’activitat industrial; important nombre de clients; i efecte tractor de la gran empresa TIC. Tot i això, modesta participació del consum final a l’estructura de clients; i necessitat d’una creixent integració a les xarxes d’àmbit TIC.
5. L’organització del treball i les relacions laborals a l’empresa TIC: important implantació de les noves pràctiques  d’organització de la producció i el treball, sobretot les d’autoprogramació del treball; i existència d’un marc de  relacions laboral dual
6. La innovació a l’empresa TIC: elevat dinamisme innovador; importància de la innovació en producte i procés; origen intern i informal; cooperació amb clients i proveïdors/distribuïdors; i rendiments a través de la rapidesa i la novetat de la introducció al mercat. Tot i amb això, menor comportament innovador a l’empresa TIC petita; i baixos
   nivells de cooperació amb els centres d’innovació/Universitats i les empreses competidores
7. Els usos empresarials de les TIC a l’empresa TIC: clara necessitat d’aprofundiment dels usos de les TIC al conjunt d’elements de valor de l’empresa TIC; i molt més comerç
   electrònic en compres que en vendes
8. Els resultats de l’empresa TIC: tot i la crisi, pràctic  anteniment de la facturació i fort increment de la generació de llocs de treball.
9. L’empresa TIC i les percepcions de la crisi econòmica: importància dels elements externs a l’empresa; i baixa interacció amb els ajuts de l’administració
10. L’empresa TIC i la competitivitat internacional: molt baixa presència dels béns i serveis TIC catalans als mercats internacionals. La positiva evolució de la facturació en temps de crisi de l’empresa TIC presenta riscos: se sustenta sobre els mercats catalans i espanyols.

Som una nació. Nosaltres decidim.

 

SOMNIEU.
És clar que sí, somniem constantment.
ESPEREU MASSA.
És clar que sí, ham après a esperar i ho esperem tot.
VOLEU MASSA.
És clar que sí, volem massa, més, tot, àvidament.
TENIU MASSA PRESSA.
Sí, és clar que sí, caminar, arribar, recomençar, tenim pressa, molta pressa.
SOMNIEU.
Sí inevitablement, el somni d’avui com possibilitat del demà.
ESPEREU MASSA.
És clar que sí, i no ens fa cap vergonya ésser esclaus de l’esperança.
VOLEU MASSA.
És clar que sí, és el nostre dret rabiós, i encara més el nostre deure.
EXIGIU.
És clar que sí, apassionadament o amb tristesa.
I tanmateix,
i tanmateix, millor així,
millor un poble que es mou,
encara que, a vegades, precipitat,
encara que, a vegades, massa prudent,
encara que, a vegades, brut, baix, rastrer,
encara que, a vegades, sublim,
millor així, amb tota la seva condició humana, estranya i senzilla;
millor així, que no un ramat de xais sotmès al càlcul dels ordenadors d’interessos.
Per això, que ningú no s’avergonyeixi de dir, que ningú no s’avergonyeixi de cridar:
somniem, sí, constantment, somniem sense límits en els somnis,
somniem fins l’inimaginable.
Somniem sempre,
i ho esperem tot, hem après l’art d’esperar, aquest art d’esperar
en nits interminables d’impotència; sabem esperar i ho esperem tot, tot,
i ho volem tot, volem l’impossible per a arribar al possible,
volem el possible per a arribar a l’impossible;
millor així, amb tota la seva condició humana, estranya i senzilla;
millor així, que no un ramat de xais sotmesos al càlcul dels ordenadors d’interessos;
per això, si mai ens diuen, si mai ens gosen dir...
SOMNIEU.
És clar que sí! constantment, somniem sempre.
Si en dieu: ESPEREU MASSA.
És clar que sí, hem après a esperar, i ho esperem tot.
Si ens dieu: VOLEU MASSA.
És clar que sí, volem massa, més i tot, àvidament.
Si ens dieu: TENIU MASSA PRESSA.
És clar que sí, caminar, arribar, recomençar, sí, tenim pressa

 

Lluis Llach